Benvinguts de nou a l’escola. Un nou curs sempre és una oportunitat per
plantejar-se nous reptes i continuar millorant la pràctica educativa. És
interessant mantenir sempre una mirada crítica i constructiva a la nostra
manera de fer i pensar. La recerca que duc a terme a la universitat de Girona
sobre les Contribucions Pedagògiques del
Homeschooling ajuda a reflexionar. Les famílies que opten per no escolaritzar
són molt crítiques amb les institucions escolars i els processos
d’aprenentatge, a l’extrem que prescindeixen de l’escola i eduquen ells
mateixos els seus fills amb tota la responsabilitat i els riscos que comporta,
doncs al nostre país l’educació a casa no és legal encara. Quan els pregunto
cóm podríem millorar l’escola em donen moltes idees que podria resumir en aquests
set punts:
-Ràtios més petites, falten recursos humans per
tal de personalitzar l’educació
-Millorar el disseny de l’aula i l’arquitectura de
l’escola, classes més obertes
-Millorar el currículum i la metodologia, suprimir
alguns continguts memorístics per d’altres més pràctics com empresarials, art,
música, pensament crític, més valors així com millorar la metodologia per tal
que sigui més activa i respectuosa amb els ritmes dels nens
-Millorar la socialització. Sobta aquest
suggeriment, perquè una de les majors crítiques que rep el homeschooling és la manca de socialització dels nens. Segons el seu
criteri a l’escola no es socialitza correctament. Ells critiquen l’excessiva
competitivitat, la manca de cooperació, cal fomentar l’assertivitat, l’empatia
i eradicar la violència... Vist així és cert que l’escola pot en molts casos pot
dificultar la convivència
-Cal fomentar més autonomia, l’auto-suficiència,
no dirigir tant les classes i permetre que l’alumne sigui més lliure en el seu
procés d’aprenentatge, malgrat això impliqui més esforç per l’alumne
-Sortir més, més excursions, museus, biblioteques,
consulta als experts, interacció amb el barri, etc
-Per últim incideixen en millorar la preparació
dels mestres. Penso que els mestres han d’estar en formació constant, reciclant
els seus coneixements i apuntant-se a cursos. Un mestre quan és alumne coneix
de primera mà el procés d’aprenentatge des de la vessant de l’alumne, i això
millora els seus coneixements conceptuals però també els seus coneixements
metodològics i empatitza amb l’alumne.
Resumint, no és feina fàcil seguir les
recomanacions de les famílies. Però és un tot un repte i és l’objectiu
principal de la nostra escola, la prioritat és la Personalització Educativa,
amb majúscules. Penso que la paraula Personalització sintetitza molt bé el que
busquen els pares pels seus fills. És l’escola la que s’ha d’adaptar a tots i
cadascuna de les persones que la conformen.
