L´escola, presó educativa

M´ha arribat a les mans  el  blog d´en Josep A. Macía, http://hazalgoportushijos.ning.com/ i el llibre que està escribint Papá no quiero ir al cole, en el seu format electrónic i gratuït per tothom http://api.ning.com/files/q12N4zc8grXpBqe90jR9XT8rTGzjFMUHvGt8ZZ-cIpoNRTFj5pkd1RrQi4idPa1mBoSUuLPXKIyOoBXW1drGyOtnNZcDdJ5B/Papanoquieroiralcoler.MeaburroLibrorevisinr1.pdf

on parla de les escoles com a presons educatives. Aquests diàlegs que sorgeixen entre pares i mares sobre l´escola actual, sobre l´educació dels nostres fills m´apassionen. És evident que l´escola actual està malament, com sempre Espanya va al darrera, en Richard Gerver en el seu llibre Creating tomorrow´s schools today ja en parla, però el que sembla una realitat que l´escola necessita canviar, que les noves tecnologies haurien d´existir dins l´aula, que els continguts actuals deixen molt que desitjar, que ja no és tan important estudiar continguts sinó aprendre, encara estem a anys llum de revolucionar el sistema educatiu actual.

Quan vam decidir desescolaritzar les nostres filles no va ser ni per motius religiosos, ni per motius ideológics, ni per motius únicament pedagògics, bàsicament el nostre motiu fou el curricular. El famós llibre verd que marca les programacions dels mestres, el currículum actual (el de tota la vida) a dia d´avui és INSUFICIENT. La manera de fer, el projecte curricular de centre, el reglament de Regim Intern, la metodologia actual de l´escola és realment similar a la de les presons com diu en Macía, patis, aules tancades, files, menjadors, silenci, ordre, disciplina militar...

Un clar exemple de currículum insuficient és la llengua extrangera, encara ara a dia d´avui els mestres de llengua extrangera a l´escola són espanyols amb la titulació de llengua extrangera. Qualsevol pare o mare que hagi estudiat anglés o hagi viscut a anglaterra un temps parla millor que aquests mestres. Es discrimina a un mestre natiu i no se´l deixa entrar dins l´escola primaria estatal perquè no té la titulació espanyola, per què no se li convalida el títol com es fa amb els metges sudamericans?  ¿?

I la música a l´escola? Aquesta és l´assignatura que més domino i és una vergonya, una autèntica burla, un tema tabú com diem entre els professionals de la música. En canvi la música a nivell del món real és quelcom constant, tothom escolta música almenys una hora al dia! Les pel.lícules estan plenes de música, la vida està plena de música, la música és terapèutica, a través de la música s´apren historia, física, matemàtiques, art, poesia, és un autèntic llenguatge tant o més important que aprendre a parlar!

I l´esport a l´escola? Hi ha escoles que disposen d´un sol pati, un sol pati per 500 alumnes!! Aquestes escoles no tenen equipament ni possibilitats de practicar un esport saludable, molts d´aquests alumnes no poden fer psicomotricitat perquè els alumnes de la ESO estan al pati fent bàsquet, perquè plou i no es poden mullar... I les escoles afortunades que tenen molts patis, poden fer bàsquet i fútbol, i hàndbol, però què passa amb els altres esports, ciclisme, natació, tenis, senderisme, patinatge, hoquei, atletisme i un llarg etc... 

Degut a aquesta pobresa d´aprenentatge després de les vuit hores que els nens i nenes estan tancats a l´escola els pares hem de suplir les mancances curriculars amb les famoses EXTRAESCOLARS, perquè aprenguin totes aquestes coses, allargant la jornada escolar dels nens i nenes a deu, onze hores lectives diàries. No parlem de les hores extres que els nens i nenes han de dedicar a estudiar i fer els deures un cop arriben a casa a les nou i deu de la nit.

Resultat final un model educatiu exhaustiu, abusiu, que ningú de nosaltres adults podria soportar, perquè volem això pels nostres fills?

Però quina opció hi ha? Els pares i mares no tenen opció, no hi ha opció, o portes els nens a l´escola o vas a la presó. D´acord, nosaltres no anirem a la presó però sí que podem tenir problemes amb serveis socials, i haver de donar explicacions de perquè hem optat per no portar els fills a l´escola. I la gran majoria de pares i mares per molt que sàpiguin que el model actual d´escola no és ideal han de treballar i en algún lloc han de deixar els seus fills. Fer escola a casa no és per tothom! Fa falta una revolució del sistema educatiu, però això és feina de tots.

Una escola ha de ser a l´aire lliure, envoltada de parcs i zones verdes, on hi hagi una auténtica granja, un hort, una cuina,  on el llenguatge musical, corporal, artístic sigui tant o més important que el llenguatge matemàtic o literari, on els nens aprenguin com els primitius van aprendre, a observar i fer les coses més bàsiques, aprendre a fer pa, formatge, sabó, vestits, sembrar,  aprendre a la supervivència sense haver de dependre de la industria, són en aquestes petites coses on hi ha l´autèntic aprenentatge, on la llibertat sigui real, els nens i nenes puguin jugar perquè jugant s´apren, i els nens i nenes per naturalesa aprenen i és en aquesta llibertat d´aprenentatge on realment s´assimilen els conceptes de manera ordenada, perquè el nen i la nena són els propis constructors dels seus coneixements. En un entorn lliure no hi ha fracàs, ni nens amb dèficits d´atenció, ni desmotivació. Una escola ha d´estar envoltada de pares, mares, avis, ha de promocionar que els nens i les nenes puguin accedir al món laboral dins el món escolar, als seus mercats, a les seves botigues, al barri, als hospital, a l´ajuntament, per què tanquem els nens en presons, perquè els aïllem del món real? L´escola ha de ser una immersió dins el món que ens envolta.

Aquest és fonamentalment el nostre motiu de fer escola a casa, en Jordi i jo som els directors, l´Ampa, el consell escolar, l´administració i el professorat. Les nostres filles i el nostre fill són els autèntics protagonistes del seu desenvolupament físic, psíquic i intel.lectual. Els nostres fills aprenen de la granja, de la cuina, del món laboral, de la platja, dels boscos i les muntanyes, del barri, de l´ajuntament, de l´hospital i de les botigues. Dels veíns, dels avis i de la senyora que seu al banc, dels llibres, de les pel.lícules i de l´internet, de la biblioteca, del velòdrom, de la piscina pública i del tenis. I demà serà diferent i passat demà també. A lliure elecció, natural, canviant, viva, com la vida mateixa.