dissabte, 3 d’agost de 2013

El piano: constància, treball i superació personal.

Per tocar una cançó al piano primer cal saber-la. Cantar-la, tocar-la a mans separades, de memòria. És un procés llarg, no s’aconsegueix amb una sola sessió, hi ha tota una feina darrera d’estudi i esforç. Quan ja podem tocar sense problemes les mans separades i de memòria és quan estem preparats per ajuntar mans i tocar la cançó. Cal vigilar el temps, no tocar massa fort o massa fluix, la postura corporal. Quan la tècnica està apresa és quan podem començar a escoltar-nos, gaudir la melodia i endinsar-nos dins la música. Moltes vegades aquest punt final ens el saltem i és una llàstima perquè és el més important. No importa tant saber moltes cançons, una i ben feta. En Jordi comença l’estudi formal. Ja no val tocar el que li  sembla i com li sembla. La posició correcta amb nens de 2 anys és tocar les notes amb el dit polze i l’índex a la vegada, com si féssim una O, preparem la mà, han de saber aguantar-la sense tocar i fer-ho a la nostra ordre i la nota que determinem. Sembla fàcil però els suposa un gran esforç. És interessant l’aprenentatge d’un instrument a més a més del punt de vista musical hi ha tota una sèrie de valors molt útils i en desús a dia d’avui,  constància, treball, esforç, saber esperar, escoltar, tenir paciència i motivació de superar-se.