Educació canina

Avui hem començat la primera classe d´educació canina. És molt important educar els gossos perquè la convivència sigui millor entre tots nosaltres i per la pròpia seguretat dels gossos. La Patricia és la noia que ens ensenya. Hem aprés una mica com funciona això d´educar als gossos. Funcionem amb un sistema de premis, xuxes per a gossos que poden ser pinso, un tros de salsitxa, galetes per gossos, un tros de pernil dolç, formatge, etc... L´interessant és que donem una ordre al gos i com a recompensa el premiem amb mengar. La classe d´avui era aprendre el seu nom. Primer en Foc i després la Duna perquè sinó ens haguéssim fet un embolic. Les nenes tenien una mica de por de donar-li el premi a la boca i molts cops el premi acabava a terra i l´exercici perdia la gracia, però el més important és que vagin perdent la por i poc a poc agafint confiança. És molt important lloar el gos amb un MOLT BÉ mentres li donem el premi per felicitar-lo, això el posa molt content i és un reforç positiu.

Després hem anat al velòdrom com tots els divendres, avui feia la classe la Jo. L´objectiu de les classes és que els nens tinguin agilitat amb la bici, equilibri, solucionant obstacles que poden trobar-se als carrers, camins i carreteres.

Ha arribat el tió!

Feia dies que les nenes ens preguntàven però i el tió ja sabrà que ens hem canviat de casa? i si no sap on som? però el tió ha arribat avui sense problemes, i la Sara i la Judit ja li han omplert el plat de fruita. Li han fet petons i abraçades, han promés portar-se MOLT BÉ, els he recalcat que s´han de portar bé durant tot l´any, i ara estan molt engrescades a ser bones minyones... A més a més és un tió "fuga", hi ha hagut anys que ha marxat a mitja campanya perquè les nenes no es portaven del tot bé, ésclar que aquest any la Sara i la Judit estan plenes de bons propòsits, això no passarà... El que arriba a fer un parell de xocolates...

Una gallina pon un ou!

Ahir vam replegar el primer ou i avui un altre! Quina il.lusió començar a recollir ous, són petits i encara no els hem probat però segur que estan boníssims! A més a més la Jo està molt contenta perquè ha trobat l´ou a la caseta que va construir amb les nenes.
Avui hem tingut la visita del padrí i la padrina i les nenes estaven exaltades. Després de dinar hem anat a la platja d´excursió per cremar una mica d´energia. La Sara i la Judit han estat pujant i baixant de l´aranya, amb dificultat per arribar a dalt perquè els últims trams estan massa alts.
Els gossets van creixent i són una autèntica monada, mengen amb deliri i fruició, com si s´anés a acabar el món i ja fem petites excursions pels carrers perquè vagin socialitzant-se. La gent se´ls mira amb curiositat i diuen que són tan bonics...
Els padrins estaven molt contents de veure que la Judit i la Sara són treballadores i van millorant amb la lecto-escriptura. Això és molt interessant que se sentin valorades, veure que és important esforçar-se i sentir-se premiades amb elogis mentres miraven els seus treballs.
Així que quan han marxat els padrins de tant motivades que estaven encara han volgut llegir una estona el nou llibre que tenim de la serie blanca del Vaixell de Vapor, llibres que us recomano per primers lectors perquè tenen molts dibuixos i això els encanta. El llibre es diu Espinacs  de la Teresa Blanch i Anna Gasol i tracta d´un nen que troba un gosset abandonat i l´amaga dins de casa, però la seva familia no ho sap i es pensen que és una rata fins que el descobreixen i tots estan encantats... Un llibre que ara ens va com anell al dit al tenir la Duna i en Foc amb nosaltres.

Hernia umbilical i hernia inguinal

Quin bon començament amb la Duna i en Foc! El veterinari no ha donat importància, però en Foc té una hernia umbilical i la Duna una hernia inguinal, sona bastant terrible, però és simplement que la musculatura no s´ha acabat de tancar i surt una boleta de greix i líquid. En el cas d´en Foc és petitona i pràcticament tancarà sola amb el temps, i la Duna pot ser que tanqui sola com pot ser que d´aquí uns 6, 7 mesos l´hàgim d´operar, vull dir posar uns tres puntets per tancar la comunicació. Mentrestant anar fent massatges i esperar.

Les nenes estan més que encantades amb els gossets i no se separen mai de nosaltres, són molt sociables aquests cadells. La Duna és tan simpàtica que fins i tot mengant belluga la cua! Ara ha aprés que no pot "robar" el menjar d´en Foc, però en Foc reincideix i és més tossut, veig que els mascles són més lents a aprendre. Avui comencem oficialment les classes d´educació canina i les nenes les protagonistes, amb les ganes que tenen de jugar aquests cadells em sembla que es faran el ronso...

El diari de la Sara i la Judit

Uns Labradors retrievers molt espavilats.

Per fi hem pogut anar a buscar la Duna i en Foc, quins gossets més espavilats, sobretot la Duna que no para quieta i vol menjar-se el menjar d´en Foc. De fet volia menjar-se en Jordi a llepades i totes les engrunes del carrito d´en Jordi i les galetes de l´esmorzar que han sobrat... Quina gana!! La Judit i la Sara han reaccionat molt bé i desde el primer moment han volgut portar elles mateixes les cordes.
Hem anat a passejar una bona estona i com millor anàvem és quan corríem tots plegats, llavors en Foc i la Duna volien guanyar-nos i corrien més que  nosaltres! Què simpàtics aquests cadells! La Duna va nèixer el 18 de setembre i en Foc el 20, tot just tenen 2 mesos. Dormen al corral del costat de les gallines perquè s´acostumin a conèixer-les i respectar-les, perquè quan siguin grans no les empaitin ni se les mengin, la Duna amb la gana que té seria capaç...

A finished hen hut and some happy hens!

Well, it's been raining foir days so even though we finished the hen hut last week, I haven't been out to take any pictures of it... I'd have needed a canoe!!!

Finally the sun has come out today and we took the hens some food which Jordi threw around the kitchen at breakfast and snack time! What lucky hens! Hopefully they'll lay us some eggs soon!

Carta a l´Avia

Avui les nenes han tingut una gran idea, troben a faltar molt a l´avia que està de viatge visitant a la tieta que viu molt lluny, i com que ja fa unes setmanes que va marxar i encara no tornarà fins d´aquí a un parell de setmanes més han decidit escriure una carta per explicar-li totes les notícies d´última hora. I és que n´hi ha per escriure un llibre, des que ens hem traslladat no hem parat de fer coses, com per exemple fer forats per tot el jardí en búsqueda i captura de la fosa sèptica, malgrat després de tres dies de cubes, rates, càmares i tota mena de dispositius han acabat amb la frustació que potser no n´hi ha de fosa, i que en aquella època es feia així i aixà... explicacions que no ens han acabat de convèncer però mentres no tornin a venir els embussos i les "males olors" deixarem el tema aquí... Tret dels embussos, les filtracions, les goteres i les obres, la nostra nova vida és tranquila i l´adaptació un èxit.
Demà enviarem la carta per correu perquè ben aviat la rebi l´avia, una abraçada avia, fins aviat!

Experiments per als menuts!

Avui ha estat un dia de pluja, núvols, fred, i quan passa això el millor és jugar a la vora del foc. La Judit i la Sara s´han entretingut amb un llibre d´experiments, és amb castellà i s´han fet uns quants embolics llegint-lo tot i així han conseguit fer alguns experiments amb èxit com el de la tinta invisible, amb suc de llimona i un bastonet de les orelles han escrit secrets, després amb la calor del foc ha sortit el secret a la llum... Un altre que els ha agradat molt és el de traspassar aigua d´un got a l´altre amb un mocador de paper... increible! Quan ha parat de ploure el papa ha preparat la caseta del Foc i la Duna que arriben el proper dissabte.
Quan arriba el novembre, a les finques agrícoles es permet cremar les herbes, mates, i totes les branques i fulles que es repleguen durant tot l´any, les nenes i el bebé estaven ben entretinguts mirant com el papa s´esbarallava per lluitar contra la pluja i la humitat per encendre i cremar tota la brossa...

Plantem patates!

Sí sí, avui hem plantat patates, ésclar que alguns pagesos se´n riurien de nosaltres, això de plantar patates al novembre no és massa normal, però el clima temperat ho permet, i esperem collir-ne uns quants kilos passat Nadal! La Sara i la Judit han estat plantant i treient herbes, jugar amb la terra i l´aigua els agrada tant o més que llegir un conte... i en petit Jordi ja comença a fer els seus primers passos sense ajuda.

L´hort va agafant forma...

Building a hen-hut! (or how to get very mucky with things that don't wash off...)

The chickens are all happy in their new home, but they aren't laying eggs yet! They should start soon, but seeing as hens lay much fewer eggs in the winter, we decided to make them a nice house with proper perches and proper nestboxes, so they have somewhere nice and warm to lay eggs and to sleep.

We found some perfect wood boards which were very recently the ceiling in the hallway! We have varnished them (and most of Sara and Judit's hands, faces, clothes.... TOP TIP: varnish does not come off: keep away from children... oops!)

Anyway, now the house is finally starting to take shape, I've only whacked myself on the thumb with the hammer twice... so far!

We'll keep you updated with pictures and videos as we go along; here's the building work so far:



Dies de pluja

Avui és un dia trist, com els darrers d´aquesta setmana, perquè quan plou i estàs en una casa petita a més a més en obres és tot plegat més trist i avorrit. I les nenes quan estan avorrides es busquen "feines". Han agafat contes, quadernets, llibretes i han omplert tota la taula de la cuina. A veure si deixa de ploure i podem anar a fer tomb.

Els cinc sentits

Hi ha una manera molt divertida de treballar els cinc sentits i és experimentant. El sentit del gust, el sentit de l´olfacte i del tacte són els sentits que més han agradat a les nenes, sobretot probar i tastar gustos com la xocolata... I s´han posat molt tristes quan han aprés que hi ha persones que tenen dificultats amb algún del sentits, com la vista, l´oida, això ho desconeixien.

Happy Halloween!

When I was little, we always made a halloween lantern out of a turnip, in the garden of the new house we found some lovely big squashes, one was the perfect shape,  we had to make a lantern with it! The girls helped me get all of the seeds out and some of the yummy orange flesh for a very yummy soup. Next I cut out a face and we put a candle inside. So here he is, our scary halloween squash!!

As you can see below, the girls have been busy planting with Mummy and Daddy, so we have done some work from our science books about plants, here are some videos of the girls working:

Little Jordi's first steps! trouble....!!

Un hort més gran

Avui hem plantat 600 cebes, 20 escaroles, 10 enciams, 10 apis, 15 mates de pèssols, 10 juliverts, 20 escarxoferes, 5 bledes i 10 còls. Quina feinada!! També hem collit tot un cabàs d´olives i hem arrencat males herbes. Les nenes ens ajudaven i no volien deixar de plantar, així que hem acabat dinant a les 3 de la tarda. Per fi ja tornem a tenir hort!

Gallines al corral!

Per fi ja tenim noves inquil.lines a la casa, 7 gallines de 3 mesos una mica porugues. Les nenes disfruten donant-los-hi menjar i observant-les. Encara trigaran unes setmanes en pondre ous i acostumar-se als crits d´alegria de les nenes i al xivarri familiar...

Les nenes han agafat la càmara, fa gràcia veure com parlen entre elles també en anglés, simplement, com si res...

En petit Jordi ja comença a fer els primers pasos sol!

Canvis

De la  muntanya al camp. Ara vivim més aprop del poble, en un camp de pagesia, amb una casa senzilla, vella, petita, però molta terra per córrer, disfrutar, sembrar, cultivar i respirar aire pur. Posarem gallines i un gos cadell perquè ens faci companyia. Hi ha pou dels aqüifers, quin goig veure com córre l´aigua per la bassa! Les nenes estan contentes i el petit Jordi desorientat. En mica en mica, sense córrer, ens anirem habituant tots plegats.

Abans d´anar a dormir

Abans d´anar a dormir una estona de lectura. Potser és perquè no tenen tele o simplement els agrada, es poden estar una hora llegint al llit abans de tancar el llum. Això ens impacta molt, tant petites!

Fem panellets!

La tardor, com qualsevol altra estació no es treballa amb llibres de text. Només cal observar i escoltar el medi, observar les aus com es reuneixen per emigrar, les fulles que canvien de color i cauen, els dies s´escurcen, el sol ja no escalfa tant i va més avall, plou més sovint i surten els bolets i un llarg etcétera que simplement amb atenció tots els nens sabrien dir.
Però avui hem treballat la tardor amb els llibres de text, parlava de la castanyada i sortia la recepta dels panellets, i com que teníem tots els ingredients sí o sí han volgut fer-ne.
200 grams d´ametlles, 200 grams de sucre, 100 grams patata bullida, 1 ou i cacao (per fer-los de xocolata)

Hem pelat les ametlles.

Amb les mans sucades d´oli és més fàcil arrodonir els panellets

Per últim la decoració i al forn 10 minuts fins que es dorin.

Counting to twenty!

Sara can count very well to twelve, after that we have some funny made-up numbers (eleveteen for example), so today i found some videos on the internet to practise. This video was the best we could find, Sara is practising saying the number before the video does... every time it gets easier!

Coneixem la Depuradora i la Potabilitzadora

Avui hem anat a visitar una Depuradora i una Potabilitzadora. Hem aprés moltes coses. Les aigues fecals i brutes de la claveguera no poden anar al mar ja que sinó contaminaríem. Han de passar primer per la depuradora. Hem d´utilitzar el sentit comú, no utilitzar massa sabons, i si en fem servir que siguin naturals, això de sabons biodegradables no serveix. Mai llençar olis, ni menjar, ni cabells, ni cotonets de les orelles, ni pedres, ni mobles vells com s´han arribat a trobar.

Primera separació física

Residuos de la separació física, cabells, cotonets, compreses... Feia molt mala olor, francament...

En aquest bidó emmagatzemem el sabó que treuen de l´aigua, sacsejant-la i treien l´escuma de la superfície.

Aquí cau la terra, pedres, sorra que portava l´aigua, quànta terra oi?

Un cop s´ha fet la separació física de residuos, es fa la separació química, fermenten els resíduos restants i es junten formant boles, aquestes boles suren a la superfície i es treuen, s´aprofiten per compostos i adobs de les terres.

Finalment tenim l´aigua depurada i es llençada al mar respectant l´ecosistema.

La Potabilitzadora funciona molt diferent. A la que hem anat treuen l´aigua de 8 pous, dels aqüifers, les corrents d´aigues subterrànies. Aquesta aigua malgrat ser de pou no és prou bona per veure. La tracten amb tot un seguit de recorreguts, amb les làmines i les pedres de carboni al fons, com si fos un riu on l´aigua va perdent les impureses i es neteja.

Aquí l´aigua ja està neta i llesta per enviar, s´emmagatzema a un dipòsit molt gran i d´allà als dipòsits d´aigua de cada municipi. Llàstima que s´hi hagi d´afegir clor, però com més lluny han de portar l´aigua més clor han de posar... sinó es faria malbé.


Com a reflexions finals, vigilar el què llencem al vàter i les aigüeres, no fer anar sabons o sabons naturals, per netejar vinagre i utilitzar el mínim d´aigua possible, no malgastar-la. El tècnic que ens ha acompanyat i ens ha explicat tot el recorregut i és gran coneixedor en la matèria: compra l´aigua envasada per beure...
Una última curiositat, sabieu que cada cop que juga el barça als minuts de descans hi ha un col.lapse als claveguerams i a la potablitzadora? je jee...