divendres, 3 de juny de 2011

Adquirir autonomia

Em fa gracia observar el petit Jordi perquè és com un extra-terrestre, no sap parlar, no sap caminar, li cau tot de les mans,  no entén el perquè de les coses, sent sensacions que el fan feliç i sensacions que el fan plorar, quan té gana, sed, son... De vegades es desespera i li veig en els ulls la impotència i la ràbia de no poder fer el que fan les seves germanes, són unes llagrimetes que m´entendreixen, pobre bebé, què dura és l´etapa sensorio-motriu! Així que als grans ens cal moooolta paciencia, empatia, seguretat i amor, sobretot AMOR. Els bebés quan es senten compressos, segurs i estimats són més feliços. (els bebés i els adults també)
La Judit i la Sara ja han passat aquesta etapa, però encara són molt dependents en alguns aspectes, no sabrien sobreviure sense els pares, i el que més desitgen és ser autònomes, fer el que fem nosaltres. Jo sola, jo solaaaa, escridassen quan els ajudem. Ésclar que és complicat perquè encara no són del tot conscients que requereix una destresa i agilitat motriu que elles no han adquirit i que només amb pràctica, paciencia i temps assoliran, com per exemple pelar patates, netejar els vidres, tallar-se les ungles, etc... 
En el dia a dia hi ha moltes accions i reptes on practiquen aquesta autonomia, vestir-se, rentar-se les dents,  fer el llit, el dinar, avui l´han fet pràcticament soles, gràcies a aquests robots de cuina que fan que tot sigui més fàcil, a més a més de l´habilitat motora han treballat les matemàtiques i la lectura. Us deixo un parell de videos.

 



Ah, la Judit ja fa sumes de 4 columnes amb molta fluïdesa i la Sara distingeix els números amb aquest puzzle.