“No podem superar
la crisis educativa amb el model tradicional de les aules” Curtis Johnson
He descobert
aquesta entrevista que li fa en Punset a en Curtis Johnson sobre el sistema
educatiu.
En Curtis Johnson
és assessor d’ensenyament, és coautor d’uns quants llibres i líder en el camp
educatiu.
Com a mare
homeschooler m’ha encantat el seu punt de vista, son temes antics. Quan ell
escriu el llibre disrupting class juntament amb Clayton Christensen és l’any
2008, ja han passat 5 anys i encara el tema segueix en peu. El seu discurs va
amb la línea d’altres grans líders en educació com Ken Robinson i Richard Gerver.
Però no són idees noves, ¿per què encara a dia d’avui l’escola pública-concertada
segueix amb el mateix sistema que es va dissenyar als seus principis al segle
XIX amb els pupitres de cara al mestre i una pissarra de guix? Qui té interès
en que els nostres fills no aprenguin? Com diu el premi Nobel Bernard Shaw: "des de molt petit vaig haver d’interrompre
la meva educació per assistir a l’escola".
Sóc positiva com
Curtis Johnson i activista al no portar els meus fills a l’escola, tot i ser
prohibit aquí a Espanya, un país retrograda, perquè no estic d’acord amb el
sistema educatiu actual, on els nens són analfabets, no només analfabets
digitals, no poden parlar anglès amb fluïdesa, la llengua del món, on són
obligats a estar llargues estones asseguts rebent informació, tots al mateix
ritme, com diu Curtis Johnson, de la mateixa manera, el mateix dia, els
mateixos continguts, un sistema que obliga a escolaritzar a tots els nens i té
un fracàs del 50%, cóm pot ser obligatori l’assistència a una escola amb aquest
índex de fracàs? És com si fos obligatori pujar a un autobús que té el 50% de probabilitat
d’estimbar-se, és de bojos.
Fa falta una
escola que potenciï noves habilitats, no només assignatures bàsiques.
Diu Curtis
Johnson: "hi ha dues opcions, negar-se i oposar-se a aquest nou sistema educatiu.
Dos, acceptar el progrés i acceptar la innovació educativa.
Cap país, ni cap nació es pot permetre el luxe de
perdre el 50% dels seus nens i la única manera de fer-ho és acceptant la
innovació".
És possible aquesta revolució a l’escola?
Mentrestant a casa nostra continuarem sent d’aquest 2% de la societat que parla
Johnson fora del sistema, practicant una educació prohibida, pioners del canvi
i de la revolució educativa.
Cal amb urgència
indagar i profunditzar més sobre la llibertat d’ensenyança i la innovació
educativa.