dilluns, 25 de març de 2013

La manera disruptiva d´aprendre

No podem superar la crisis educativa amb el model tradicional de les aules” Curtis Johnson
He descobert aquesta entrevista que li fa en Punset a en Curtis Johnson sobre el sistema educatiu.
 
En Curtis Johnson és assessor d’ensenyament, és coautor d’uns quants llibres i líder en el camp educatiu.
Com a mare homeschooler m’ha encantat el seu punt de vista, son temes antics. Quan ell escriu el llibre disrupting class  juntament amb Clayton Christensen és l’any 2008, ja han passat 5 anys i encara el tema segueix en peu. El seu discurs va amb la línea d’altres grans líders en educació com Ken Robinson i Richard Gerver. Però no són idees noves, ¿per què encara a dia d’avui l’escola pública-concertada segueix amb el mateix sistema que es va dissenyar als seus principis al segle XIX amb els pupitres de cara al mestre i una pissarra de guix? Qui té interès en que els nostres fills no aprenguin? Com diu el premi Nobel Bernard Shaw: "des de molt petit vaig haver d’interrompre la meva educació per assistir a l’escola".
Sóc positiva com Curtis Johnson i activista al no portar els meus fills a l’escola, tot i ser prohibit aquí a Espanya, un país retrograda, perquè no estic d’acord amb el sistema educatiu actual, on els nens són analfabets, no només analfabets digitals, no poden parlar anglès amb fluïdesa, la llengua del món, on són obligats a estar llargues estones asseguts rebent informació, tots al mateix ritme, com diu Curtis Johnson, de la mateixa manera, el mateix dia, els mateixos continguts, un sistema que obliga a escolaritzar a tots els nens i té un fracàs del 50%, cóm pot ser obligatori l’assistència a una escola amb aquest índex de fracàs? És com si fos obligatori pujar a un autobús que té el 50% de probabilitat d’estimbar-se, és de bojos.
Fa falta una escola que potenciï noves habilitats, no només assignatures bàsiques.
Diu Curtis Johnson: "hi ha dues opcions, negar-se i oposar-se a aquest nou sistema educatiu. Dos, acceptar el progrés i acceptar la innovació educativa.
Cap país, ni cap nació es pot permetre el luxe de perdre el 50% dels seus nens i la única manera de fer-ho és acceptant la innovació".
És possible  aquesta revolució a l’escola?
 
Mentrestant a casa nostra continuarem sent d’aquest 2% de la societat que parla Johnson fora del sistema, practicant una educació prohibida, pioners del canvi i de la revolució educativa.
Cal amb urgència indagar i profunditzar més sobre la llibertat d’ensenyança i la innovació educativa.