És una realitat que avui en dia mare i pare treballem fora de casa. Mentre no hi ha petits la vida és molt senzilla. Què passa quan neix un nadó? Tota l´organització familiar trontolla. L´estat dóna 16 setmanes a la mare per dedicar-se al bebé, altres països reben un any de baixa. Què fas si no tens àvies ni ningú que et pugui donar un cop de mà, un bebé necessita la mama i el papa, en una guarderia bona estarà ben atés, però no estimat. Els horaris laborals dels pares forcen als fills a tenir jornades escolars tant o més llargues, de les 8:30 fins a les 18:00 i després enllacen amb extraescolars, arribant a casa a les 21:00. Per si fos poc encara han de començar a fer els deures i preparar les lliçons per l´endemà.
Si som sincers què hem aprés nosaltres a l´escola? Us recordeu dels logaritmes?, sabrieu fer una arrel quadrada? Siguem honests, vam aprendre realment? Per no dir els qui hem estat víctimes de maltractaments o a qui se´ns va penjar l´etiqueta de "fracàs escolar". Però llavors, què fer? Prescindir del sou d´un dels progenitors és la solució però estem disposats a renunciar a tenir i acumular riqueses? un pis més gran, unes vacances més luxoses, dos cotxes, les quotes i derrames del dia a dia, l´oci, la roba nova, aquella tele més gran... Estem en la societat del consumisme, consumir per ser feliç, tenir per demostrar que sóc, comprar més malgrat tinc la casa plena. Diuen que és més ric el que menys necessita no pas el qui més guanya. I cada cop tenim menys temps per estar en familia, per disfrutar dels nostres fills, ens entreguem en cor i ànima a una empresa que generalment no és ni nostra i la nómina tot just cobreix els gastos de l´escola, el menjador, la canguro, les extraescolars, la benzina, la dona de fer feines, les dietes i la roba cara per donar una bona imatge... Quin estrés! I en canvi el món fora de les ciutats, fora d´aquests punts minúsculs urbans és tan tranquil, tan màgic!
No es mereixen els nostres fills una mica més de pau, una mica més d´amor? Aprendre és natural en tots els nens, tancar-los en quatre parets, fer-los seure durant hores en un pupitre, en silenci i obediencia, la pressió de l´avaluació, fins i tot el millor joc seria avorrit en aquestes condicions.
Renunciar a tenir menys per estimar més i emprendre el camí d´aprendre de nou desde el principi amb els nostres fills és per nosaltres l´opció adequada.
Us deixo un link de la Laura Gutman, i una il.lustració del seu llibre "la familia il.lustrada" el qual us recomano de tot cor.
