A tots els nens els agraden els dolços però a la Sara i la Judit els apassionen, potser perquè no en comprem mai, així que vam decidir fer-ne amb gelatina, fruita i sucre. Teníem de tot però no gelatina. La botiga més propera està a 15 minuts caminant, la dificultat és la tornada que trigues 40 minuts perquè és tot costa amunt, però són uns camins tan bonics que paga la pena, a més a més hi tenim amics com les alzines centenàries, els cactus gegants, els caus de les formigues, un munt de papallones, flors i el riu sec.
A mig camí vam trobar el pà, dins una bossa al costat de la brossa. Què lleig això de llençar pà! El pà sec és bó per fer sopes, el pots torrar, el pots triturar per fer croquetes etc… La Sara i la Judit no s ´ho van pensar dues vegades, van voler carregar elles soles la bossa tot el camí. Formiga que trobaven li llençaven molles, feia gracia de veure. El millor fou quan vam arribar als campaments de les formigues, allí aprop dels seus caus els vam deixar molt i molt pà i ens vam quedar ben entretingudes observant lo boges que es tornaven, increible quina força de voluntad tenen aquests animalets. Us deixo fotos d´una papallona simpàtica que vam trobrar i de tot plegat. Quan vam arribar a casa encara van voler fer treballs, mecanografía i anar amb bicicleta… Ah i les xuxes, un èxit, ja no en queda cap…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada