dimarts, 12 de juliol de 2011

Escola a casa, educar a casa, escolarització a casa

Quan diem que fem escola a casa vol dir que escolaritzem a casa, les nostres nenes no van a un centre reglat i regulat sinó que aquest centre és l’ambient familiar, aprenem de manera integral, tant en coneixements com en actituds, valors i normes, d’una manera lliure i diferent.
Educar a casa en canvi és obligació de tots els pares i imprescindible. De fet és així en la gran majoria de famílies portin o no portin els nens a l’escola. Els autèntics valors i l’autèntic fer del dia a dia l’ensenyen els pares, sobretot la mare, fer-se el llit, rentar-se les dents, aprendre a cuinar, adquirir bons hàbits alimentaris, respectar-se entre els germans, aprendre a estimar, a entregar-se, a cedir, a col·laborar amb les feines que menys agraden, endreçar, netejar... i una gran llista de bons hàbits que podríem anar allargant. Tot això tant important no s’ensenya a l’escola ni tampoc és responsabilitat de l’escola. Això és aprendre amb família.
El centenar de famílies que escolaritzen a casa a Catalunya ho fan per diversos motius. Hi ha moltes famílies que tenien els fills escolaritzats en una escola i veuen que els seus fills tenen “problemes”, no acaben d’encaixar, no aprenen, van disgustats a l’escola i tot d’una l’opció d’escolaritzar a casa sembla l’opció ideal. Hi ha d’altres famílies que ho tenen clar des d’un principi i mai arriben a escolaritzar els seus fills. Hi ha famílies que un dels progenitors és estranger i veuen la necessitat que els fills aprenguin en la llengua materna o paterna. Hi ha famílies que els continguts i la programació de l’escola els sembla insuficient i volen donar als seus fills una educació més complerta. Els motius que porten a triar aquesta opció educativa són molts i diversos i generalment no es dóna només un de sol, la majoria de famílies coincidiria en tots i cadascun dels motius que he anomenat.
Per nosaltres fou un desencadenant que a poc a poc ens va anar portant cap aquesta opció. La llengua estrangera fou un pes molt important. El haver estudiat magisteri i haver estat dins l’escola primària per mi també fou molt decisiu. No vull criticar l’escola tradicional perquè prou fan i els mestres en general prou s’ho treballen. Però la realitat dins una aula l’he viscuda i no és tan bonica i complerta com sembla. Parlo del que conec, com l’assignatura de música, l’assignatura d’anglès, els esports, les noves tecnologies... Prova que són coneixements insuficients són la gran  proliferació d’acadèmies, centres de música i esportius que són el denominador comú de les activitats extraescolars dels nens i nenes d’avui en dia. Qualsevol pare i mare vol que el seu fill parli, entengui i llegeixi amb anglès, és el futur, som Europa.
Tots els pares ens hauríem de plantejar què i perquè i exigir quins coneixements mínims han d’adquirir els nostres fills. Hi ha coneixements que no s’aprenen a l’escola i per mi són molt importants com la mecanografia, aprendre a fer una declaració de la renda, conèixer els impostos, les lleis, les ajudes, l’organigrama de l’estat, de l’ajuntament, de la Comunitat Europea, conèixer l´euríbor, calcular una hipoteca... No s’ensenya a ser adult de manera pràctica, s’ensenya coneixements però no a viure en el món real, d’aquí que sorgeixen tants ninois, la generació que tenim ara, joves amb grans carreres universitàries que ni estudien ni treballen i que veuen el futur més negre que una mina de carbó.
En definitiva el que volem els pares és que els nostres fills siguin feliços, independents i sàpiguen emancipar-se i sortir-se´n a la vida. En paraules vulgars que trobin una  bona feina, a poder ser negoci propi, tinguin cèntims, trobin una parella ideal, formin una família, siguin respectats, valorats en la societat i estiguin plens de salut. I per ser aquests homes i dones cal que ho visquin en la pròpia família que els nodreix des del naixement, perquè delegar aquesta responsabilitat a l’escola és navegar cap al fracàs i la insuficiència.
Educar a casa és responsabilitat de totes les mares i tots els pares independentment si escolaritzen o no a casa o a un centre escolar. D’aquesta manera formarem fills feliços, estimats, complerts i plens de valors.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Una cosa indispensable dels mestres és que aprenguin a escriure sense faltes d'ortografia, no trobes?

Anònim ha dit...

Molters gràcies per la reflexió.
Interessant article.
Només l'ortografia fa mal d'ulls.

Anònim ha dit...

Dius....."Els autèntics valors i l’autèntic fer del dia a dia l’ensenyen els pares, sobretot la mare, .....".....no m'agrada!!!!!!

Jordi&Maria ha dit...

És responsabilitat dels pares, de tots dos, però el cert es que a la vida real, a la nostra societat, són les mares les autentiques protagonistes de l’educació dels fills, per què són la nostra sang, la nostra carn, els agradi o no als homes, ells mai podran conèixer el què és ser mare, això no els eximeix de les seves responsabilitats, òbviament... Lamento que no t’hagi agradat.

Marta Parés ha dit...

Moltes felicitats!
Una altre educació és possible ! Clar que sí ! ! !

Anònim ha dit...

Jo tinc un dubte...si tu ets mestra i els teus fills no van a l'escola....qui està amb ells tota la jornada? Amb qui estan escolaritzats si no és amb tu?

Jordi&Maria ha dit...

Actualment no treballo fora de casa, així puc educar-los a tota hora, en l'aspecte acadèmic i en altres aspectes, que l'educació és un món molt ampli, sembla que només ens preocupa l'acadèmic però en realitat educar en valors és molt més complicat i requereix molt més temps, però en això ningú es preocupa...