M´agrada que les nenes tinguin gustos propis i es vesteixin soles, elles trien la roba i venen a esmorzar amb looks de vegades una mica estrafolaris, com aquest matí que quan he vist la Sara m´ha fet molt mal als ulls però m´he refrenat la llengua perquè per damunt de tot vull que siguin elles mateixes. Llavors apareixen aquelles preguntes inofensives, Sara, t´has mirat al mirall quan t´has vestit? Sí mama, i has vist que portes un mitjó i una espardenya? sí mama es que l´altre mitjó s´ha perdut!!, ah, ésclar. La roba és per tapar-nos perquè no tinguem fred, ha de ser còmoda i s´ha de poder embrutar, fins aquí estic totalment d´acord. A més a més nosaltres som una familia que ens encanta que ens donin roba, és un gran estalvi, i de vegades ens donen roba que jo no compraria mai però que sembla ser la preferida de les nenes. Però la roba ha de combinar. Què vol dir combinar? La meva filla creu que va preciosa així tal qual, és feliç, li encanta! què puc fer? aquella frase contra gustos no hi ha res escrit és certa, tot i així per estar per casa els deixo ser elles mateixes, però si hem de sortir de casa la faig canviar de roba, sempre em queda el dubte si estic manipulant els seus gustos... tot un tema aquest... (cliqueu sobre la foto i amplieu-la)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada