Dies com avui que treballem, treballem i no parem de treballar són una mica desagraïts perquè arribes al vespre destrossat. Hi ha dies que treballem menys i hi ha dies que treballem massa, en general sempre estem ocupats. El bebé dona molta feina, i sempre vol que estiguem per ell. És molt absorvent i sinó li fas cas s´empipa de mala manera. La Sara juga a estones sola, però la Judit no sap jugar sola i sempre necessita una direcció. Si tot va bé juguen les dues juntes, la Sara dirigeix el joc i és un tira i arronsa, però quan alguna cosa no funciona llavors salten les alarmes, els focs, els llamps i els trons. La Judit és molt ordenada i sempre vol saber què toca, i ésclar això és genial quan fem activitats programades perquè és molt obedient, per contra la Sara sempre va a la seva... però hi ha vegades que no toca res, res més que fer el que un vol. Llavors ve i pregunta mare què toca, què fem? I si li donem alguna idea, juga al sorral, pinta un dibuix, gronxa´t, llegeix... arrufa el nas i res li sembla bé... o si comença alguna cosa se´n cansa deseguida i torna a començar la cançó: què fem, què toca?
Crec que és important tenir temps per un mateix i no haver de dependre sempre dels altres per passar-ho bé. Això és el que vull que aprenguin també. De vegades estar sol és una necessitat, és una porta oberta a la creativitat i la imaginació.
Així que avui entre tots hem fet tres safates de croquetes, 18 pots de samfaina, arreglar l´hort i treure males herbes del jardí, pelar i congelar kilos de fruita (se´ns estava fent malbé i després surten uns gelats de fruita boníssims!), netejar tota la casa, llegir, pintar, torrar-nos molt al sol i les feines habituals del dia a dia. Us deixo un dibuixet que han pintat les nenes, un cavall amb dos sols, l´explicació de la Sara és que el primer és el sol del matí i l´altre el sol del migdia... ésclar, com no se m´havia acudit abans!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada