No és gens fàcil aprendre a escriure. Després de treballar l´alfabet, jugar amb els sons de les lletres, reconèixer la grafia, aprendre a escriure-les, ve el pas de lligar fonemes i escriure paraules, paraules i frases. Amb la Judit aquesta feina és molt lleugera i pràcticament el diari l´escriu sola, però amb la Sara he d´estar més atenta, la llengua li va més ràpida que la ment i sovint escriu descuidant-se lletres, com per exemple CSA enlloc de CASA, el més fàcil seria corregir-la dient-li la lletra que li fa falta, però si seguim amb la metodologia constructiva hem de permetre que sigui la mateixa nena que s´adoni del seu error... Això no és gens fàcil, perquè molts cops m´he de mossegar la llengua per no "xivatar" l´error i així anar més per feina, però la feina en sí es permetre que sigui ella mateixa que es corregeixi i entengui els conceptes.
Hem collit molts pebrots, fins i tot el bebé ens ajudava... L´hort continua donant molts fruits! Farem una truita de pebrots per sopar.
3 comentaris:
Comentar els errors, si es fa constructivament i per a estimular l'aprenentatge, és positiu i aconsellable car els ajuda i motiva a millorar. Penso que no tots els errors són els mateixos i que és bo ser flexible amb les metodologies tot adaptant-les a cada necessitat i a cada realitat per a que el resultat sigui més eficaç, tant pel/per la que apren com pel/per la que transmet el coneixement!
Els pebrots preciosos! Feina ben feta, bona collita! I que aprofiti la truita! Petons sincers!
Gràcies Lidia, la flexibilitat i el saber adaptar-se al/la nen/a és el gran advantatge que té l´escola a casa, per això no hi ha mai fracàs escolar, je jee...
Per a mi, l'avantatge més gran d'aquest tipus d'educació és que els nens/es aprenguin al costat dels pares i sense pressions ni estrés. Tampoc és el mateix aprendre a casa rebent atenció, gairebé, individualitzada que tancats en una aula compartint un adult amb 24 nens/es més!
Publica un comentari a l'entrada