dilluns, 17 d’octubre de 2011

El perill dels llibres de text i les fitxes, programen els nens?

Quan vam anar a comprar els llibres de text aquest any vaig voler triar-los, remenar-los, estudiar-los i escollir el millor, ésclar que la meva gran decepció fou quan vaig adonar´me que tots tenen els mateixos "continguts" i només es diferencien els uns dels altres pel disseny. Llavors vam triar el que ens va semblar més clar. Tot i així cada cop que la Sara o la Judit agafen els llibres de text s´encen la bombeta d´alarma al meu cervell, s´ha d´anar en compte amb segons quines activitats i quines fitxes proposen. Perquè estàn fets per "programar" el cervell dels nens i la gran majoria de vegades només accepten una resposta, quan sempre hi ha moltes més respostes possibles, com per exemple l´exercici d´avui. Tot i així la Sara ha trobat bastantes respostes i les hem escrit per on ha cabut, el llibre només donava opció a  1 resposta... Aquest és un dels nostres motius per desescolaritzar les nenes i és un dels temes que parla Ken Robinson en aquest video que us recomano el paradigma del sistema educativo.
http://www.youtube.com/watch?v=AZ3JmuaUrxs&feature=player_embedded&noredirect=1



La Sara ha treballat la lletra d lligada, ja li surt perfecta!




Llegir en veu alta està bé perquè així controles si llegeixen correctament de manera inmediata, però avui amb la Judit hem treballat llegir per dintre. Després li preguntava què havia llegit i m´he quedat ben sorpresa de la comprensió lectora que comença a tenir ja!


En Jordi ja sap bufar! Quina gracia veure com va fent petits progressos i què content que es posa quan aconsegueix els seus objectius, aquest matí ha estat tocant la flauta d´èmbol tota l´estona, al final em sembla que l´haurem d´amagar aquesta flauteta... je jeee...

3 comentaris:

Marvan ha dit...

Aquest any m'estic fent especialista en llibres de text jejeje.
Hi ha alguns horribles, sobre tot els que dius que són "d'omplir l'únic espai que hi ha".
Però per sort hi han algúns que sí són "bons".
Els llibres de text haurien de fer pensar, fer raonar, fer reflexionar.
Tothom sap que tenim dues orelles. És una pregunta realment "tonta", no fa falta omplir això en un forat. Sería més divertit mirar la forma de les diferents orelles, dibuixar una orella, que és ben difícil, observar boques diferents etc......
Molt ben observat de la vostra nena que hi han moltes respostes possibles, sobre tot a les "preguntes tontes" jejejeje.

Sílvia ha dit...

Doncs jo m'he quedat parada, que una de les preguntes que li feien (també sobre el cos humà) era "què és el que més t'agrada de tu?!" Com s'els acudeix fer aquesta pregunta? Començem aviat a tenir complexes!! El meu nen, però, com que és tan llest, ha contestat: TOT! Jejeje!!

Lídia ha dit...

Jo penso que el llibre de text és una eina més, ni la millor ni l'única. Quan treballava a l'escola jo, pràcticament, no l'usava perquè m'agradava crear el material (dossiers de treball, jocs,...) a partir de les necessitats dels nens/es (això si però, atenent a les programacions i als continguts obligatoris; era obligatori!)
Després i per aquelles coses que passen a la vida, hem van proposar de participar en l'elaboració de l'apartat de gramàtica, a partir del meu material,de llibres de text de llengua i literatura de 1r cicle de secundària. I ves per on que jo que defugia dels llibres de text, en sóc coautora de 4!!!! Tot i així, continuo pensant que només són un recurs més i que no s'han de limitar els aprenentatges als seus continguts i al seu ús car privem els nens/es de conèixer altres recursos i possibilitats i, sobretot, els priven d'aprendre en funció del seu moment i dels seus interessos perquè s'ha d'atendre als temes i a les activitats proposades, moltes vegades tontes, com molt bé diu la Marvan!
M'ha agradat molt l'entrada i com ho has plantejat!