dimecres, 22 de febrer de 2012

Un dia a dia normal

La Jo està d´entreno lluny d´aquí, així que aquests dies estic sola amb els nens. Estic més entretinguda i tinc la sensació que no paro en tot el dia, en Jordi demana molta atenció i sinó plora desconsoladament per aconseguir-la. Quan menys me n´adono ja n´ha fet una de grossa, com llençar l´oli brut pel terra, buidar una capsa de mocadors, desendreçar tot l´armari... Coses d´allò  més normals. Tot i així la Sara i la Judit treballen molt i m´encanta observar-les com es concentren. Estan adquirint molta autonomia a l´hora de llegir contes, escriure els seus diaris i fer els seus treballs.






Ahir vam anar a la platja a jugar amb la Mar, la Sol i l´Aire, unes nenes molt simpàtiques que també fan escola a casa. S´ho van passar tant bé que ja hem tornat a quedar pel proper dimarts al matí.

En Jordi ja comença a agafar bé el llapis, té molt interés però es cansa deseguida...


L´atracció número ú del dia és anar a buscar els ous, els agrada molt, i s´hi poden passar estones jugant i donant de mengar a les gallines. En Jordi s´ho mira molt divertit. Els ous que ens sobren els venem i la Sara i la Judit són les encarregades de portar la contabilitat, anotar els guanys i les despeses. Estan pensant en comprar més gallines amb els beneficis nets.





2 comentaris:

Anònim ha dit...

Fa mesos que llegeixo el teu blog però fins ara no m'he fet seguidora...tens uns fills preciosos i admiro moltíssim la teva feina. La meva vida és molt diferent a la teva, però sòc mare igual que tu i aquest és el vincle més gran que ens pot unir.
Una forta abraçada.
Sonia

En Jordi i la Maria ha dit...

Moltes gràcies Sonia, quin comentari més bonic, és veritat que ser mare és un vincle, és meravellós i esgotador, ja ja jaaa...