La Jo està d´entreno lluny d´aquí, així que aquests dies estic sola amb els nens. Estic més entretinguda i tinc la sensació que no paro en tot el dia, en Jordi demana molta atenció i sinó plora desconsoladament per aconseguir-la. Quan menys me n´adono ja n´ha fet una de grossa, com llençar l´oli brut pel terra, buidar una capsa de mocadors, desendreçar tot l´armari... Coses d´allò més normals. Tot i així la Sara i la Judit treballen molt i m´encanta observar-les com es concentren. Estan adquirint molta autonomia a l´hora de llegir contes, escriure els seus diaris i fer els seus treballs.
Ahir vam anar a la platja a jugar amb la Mar, la Sol i l´Aire, unes nenes molt simpàtiques que també fan escola a casa. S´ho van passar tant bé que ja hem tornat a quedar pel proper dimarts al matí.
En Jordi ja comença a agafar bé el llapis, té molt interés però es cansa deseguida...
L´atracció número ú del dia és anar a buscar els ous, els agrada molt, i s´hi poden passar estones jugant i donant de mengar a les gallines. En Jordi s´ho mira molt divertit. Els ous que ens sobren els venem i la Sara i la Judit són les encarregades de portar la contabilitat, anotar els guanys i les despeses. Estan pensant en comprar més gallines amb els beneficis nets.
2 comentaris:
Fa mesos que llegeixo el teu blog però fins ara no m'he fet seguidora...tens uns fills preciosos i admiro moltíssim la teva feina. La meva vida és molt diferent a la teva, però sòc mare igual que tu i aquest és el vincle més gran que ens pot unir.
Una forta abraçada.
Sonia
Moltes gràcies Sonia, quin comentari més bonic, és veritat que ser mare és un vincle, és meravellós i esgotador, ja ja jaaa...
Publica un comentari a l'entrada