Dibuix: un arbre

Dibuixar tenint en compte la perspectiva, l´ombra, pintar amb cura  i copiar el model amb precisió aquests han estat els objectiu d´avui. Ja no val fer gargots, ara cal que s´hi fixin bé, per tal que el dibuix tingui proporció i sigui el més fidel possible a la realitat.

Des que es prenen el dibuix més seriosament han millorat molt. Els resultats els agraden més i això el motiva a perfeccionar-se.
 

 

 

 

Memòria icònico visual

En Jordi progressa amb els números i es capaç de contar fins a tres amb facilitat. Li agrada molt els jocs d’encaix, les associacions color amb forma, els puzles i sobretot els jocs de memòria icònica visual. Té una facilitat extraordinària per recordar i descobrir les fitxes, m’ha deixat ben sorpresa.
 

Nabius

Diuen que els nabius tenen propietats antioxidants, moltes vitamines, sobretot vitamina C, potassi, ferro i calci. Són bons per combatre infeccions, eviten l’envelliment, i milloren les malalties degeneratives i cardiovasculars, a més a més són rics en fibra i afavoreixen el trànsit intestinal, sobretot els vermells que provenen d’Amèrica. Aquí costa trobar-ne de frescos, i si se’n troba són molt cars o han estat congelats.  Avui hem plantat 10 de blaus i 10 de vermells.  Ara caldrà que creixin i donin fruit, tot plegat un parell d’anys...

 

 

A piscina en Jordi comença a bellugar els peus i a gaudir de l’aigua. Li agrada molt la Paula, la seva professora. La Judit i la Sara es passen una hora nedant amunt i avall piscines de 25 metres, com unes autèntiques nedadores. L’esport és essencial. Caminar, córrer, anar en bici, pujar dalt dels arbres, jugar a empaitar-se, etc. Almenys una hora diària d’activitat ajuda al creixement no només físic sinó intel·lectual.

 

Ja només queda unes setmanes perquè neixi en Sergi o la Silvia. Ens hem acomiadat de la panxona fent un munt de fotos i deixant als nens pintar i petonejar al seu futur germanet/a.

 

 

Amistat i joc

Tenir amics i amigues per jugar és essencial pels que fem escola a casa. Així sovint ens reunim amb d’altres famílies que també eduquen a casa. Aquí a prop n’hi ha moltes i quan ens trobem s’ho passen d’allò més bé jugant, corrent, rient i passant-ho pipa. L’avantatge és que podem quedar a qualsevol hora, i ara al hivern s’agraeix perquè a partir de les sis que és quan apareixen més nens ja és fosc i fa massa fred per jugar.  El joc i l’amistat són imprescindibles per aprendre a viure, a estimar i a compartir.
 

 

La rateta presumida

El teatre, disfressar-se, actuar, posar-se màscares, tot això els apassiona a la canalla. Inventar-se històries, representar-les, ser el centre d’atenció motiva molt a les nenes, s’ho passen genial mentre fan els preparatius. I el teatre és genial per treballar la creativitat, la espontaneïtat, la mímica, l’expressió corporal, la iniciativa, l’entonació de la veu, vaja, tot un ventall de continguts que ens ajuden a créixer i saber anar per la vida.

Avui hem representat la rateta presumida. Prèviament amb el programa gratuït audacity hem gravat la narració i els diàlegs, hem escollit una música que ens agradava i ho hem transformat amb mp3. Així  al gravar-ho amb vídeo queda el so unificat com si fos una pel·lícula. Aquest programa Audacity  el recomano per fer moltes gravacions, contes, històries, als nens els encanta i poden ells mateixos fer-ho perquè és molt senzill.

What´s the time?

Sara and Judit have been working on learning the time so we came up with a new game to help us which was a lot of fun. We first of all wrote on the board at what times the girls do tasks on a day to day basis, by starting with this we can get a rough idea of morning hours and night time hours. When we determined the times we were then able to work on the clock sheet where we drew large clocks without hands and the girls then took turns to draw on a task each with the correct times. This was really good as Sara and Judit both understood the hour and minute hands and have grasped the basics and with plenty of practice the girls both tell me the time throughout the day.

 

 

 

The improvement this week with Sara and Judit and their times tables is amazing, we have been using oranges to help them learn the four times tables and every day they have needed them less and less and can now do most of the  math in their head. Today with both girls their Math´s work has been excellent with full marks for Judit and only one wrong for Sara!

 

 

Coliflor

A les nenes els agrada molt la coliflor.  Fa uns mesos en van plantar moltes a l’hort i avui han collit la primera per sopar.  Totes les fulles verdes que treiem de les verdures les donem a les gallines, els encanta menjar herbes, fulles, gespa, tot el que sigui verd i fresc. Els ous surten molt més bons. Han preparat la coliflor al vapor amb beixamel i gratinada al forn i ja volien menjar-ho a l’hora de berenar... Quines nenes més sanes!

 

 

La Judit llegeix una partitura nova, una cançó de guerra. No és fàcil, però per ser el primer dia ho ha fet força bé!

Observar i aprendre

En Jordi està en una etapa que els experts anomenen sensoriomotriu, que no vol dir res més que aprèn a base de tocar, provar, observar, manipular, i imitar. No para quiet, sempre en constant moviment, d’un lloc a l’altre, mirant què fer, enfilant-se dalt les cadires per tocar allò que li interessa, desendreçant perquè busca  quelcom que no troba, remenant i experimentant amb l’aigua del vàter, estripant papers importants,  picant les parets amb el martell que descobreix al prestatge, podant les plantes de la mama... Bé, el que qualsevol infant fa i desfà i els pares ens posem les mans al cap perquè ja no podem més amb tant descobriment, manipulació i investigació sensorial...

Però el cert és que tot infant té una necessitat imperiosa d’aprendre i conèixer el món, i tant si en som o no en som conscients, si intervenim o no, aprèn.  

M’apassiona observar el seu procés i influir el menys possible, perquè sigui ell l’autèntic protagonista del seu aprenentatge.

Els diferents llenguatges

Es parla molt de llenguatge, no únicament com a expressió oral o escrita, sinó els que comprenen altres àrees del saber,  llenguatge matemàtic, llenguatge musical, llenguatge artístic, llenguatge esportiu, etc. Aquests blocs, la llengua, la matemàtica, la natura, l’art, la informàtica i l’esport són la nostra prioritat. Però treballats sempre des de la pròpia necessitat i requeriment del nen com un tot global, no per matèries o petites parts. Per exemple, la llengua oral  anglesa, castellana i catalana la fan servir per comunicar-se, expressar-se, l’escrita per resumir els contes, per enviar emails, per escriure als seus diaris, per quan s’inventen històries , treballem transversalment l’ortografia, els valors, la informàtica, continguts del medi natural i social, el que sorgeixi, especialment amb el joc l’eina que més usem, perquè fàcilment es pot treballar tot i la satisfacció és molt gran, el temps passa volant i es crea un clima càlid, familiar on el saber sorgeix del propi diàleg, del propi joc, elàstic, a demanda...

 

 

Jugant al parc amb els seus amics i amigues

 

 

 

El 49% dels edificis espanyols s’esfondren

Aquest és el primer capítol del llibre ¿Qué me pasa con las matemàticas?  de José Fernando Calderero Hernández, doctor en ciències de l’educació entre d’altres títols que ostenta  i degà de la universitat de la Rioja.

“Imagínate la frase anterior como si fuera un titular de periódico. ¿Qué crees que pasaría? Sería una tragedia;  los ayuntamientos, las diputaciones, las comunidades autónomas, el estado, el parlamento Europeo, protección civil, el ejército, etc. se movilizarían.

El 49% de los niños Españoles en formación fracasan” Fernando Calderero, 2005.

Hi ha països més desenvolupats que el fracàs escolar es d’un 20% però tot i així, us imagineu tenir un fracàs d’un  20% en el vostre negoci? un mes de cada cinc no cobres el salari. Un de cada cinc autobusos tenen accidents, un pacient de cada cinc no sobreviu a les operacions quirúrgiques, etc.

Ens fa reflexionar sobre la necessitat  d’estimular als nens a fer-se preguntes, i no ensinistra-los a respondre qüestions que ni s’han plantejat, ni els preocupen ni els serviran de res.

Parla de l’ensenyança obligatòria, obligar a tots els nens a passar pels mateixos continguts obliga a uns al fracàs i d’altres a la mediocritat “no hay derecho a que, por una demogagia estúpida que confunde la igualdad esencial de las personas en cuanto a su dignidad y frente a la ley con evitar a toda costa que haya alumnos aventajados, perdamos el potencial de bastantes alumnos, que adecuadamente exigidos, podrían elevar nuestro nivel cultural. ¡Hasta cuando estaremos esclavizados por la tiranía de los mediocres e incompetentes que incomprensiblemente han llegado a ocupar puestos clave en la sociedad!” Fernando Calderero, 2005.

També parla sobre el currículum oficial “Muchas veces me he preguntado cómo es posible que haya tanta distancia entre los conocimientos que se aprenden en el mundo escolar y aquellos cuyo dominio es necesario para funcionar en la vida cotidiana real” Fernando Calderero, 2005. Quants cops ens hem preguntat de què m´ha servit les integrals, i en canvi hem trobat a faltar coneixements d´aspectes bàsics que mai ens havien ensenyat a l´escola?

De la diferencia entre estudiar per aprovar un examen i aprendre, comprendre i assimilar de manera significativa els continguts. “Hablando con un estudiante de buenas notas,que estaba haciendo ímprobos esfuerzos para memorizar la lección salió el tema de si comprendía o no lo que estudiaba; la respuesta fue “no siempre”. –¿Intentas comprenderlo?, -Casi nunca se puede, si me paro a entender no apruebo, no da tiempo”. Fernando Calderero, 2005.

I sobretot parla de la mirada trista i apagada del nens que són les víctimes i els primers perjudicats d´aquest sistema escolar que fa aigües  "A base de experiencias negativas escomo se va apagando la mirada de los niños en el aula" Fernando Calderero, 2005.

Aquest llibre fa reflexionar sobre el sistema educatiu actual. Tenint un 49% de fracàs escolar, perquè continua sent obligatori? Per què no legalitzen escoles amb sistemes educatius alternatius, per què no legalitzen el homeschooling com a la resta de països desenvolupats, on els pares poden escollir entre un ventall enorme d´escoles, tendències pedagògiques, amb total llibertat? Portar els nens a l’escola actual és una loteria condemnada al fracàs, i que només els pares que poden permetre’s pagar uns reforços, unes extraescolars poden pal·liar una mica el fatal desenllaç.

Quin tant per cent de fracàs escolar tindríem si els pares no portessin els nens a reforços? 70% de fracàs, 80%? Fa por pensar-hi.

 

Times tables game

This week Sara and Judit have been working on their times tables, they both really enjoy math’s and are at a very high level with the sums they can do so we decided to spend more time now learning the times tables. Every day as part of homework the girls have both wrote out the two and three times table and have a good understanding of them so we made up a game to help them and start to bring in the three to ten times tables. A very simple and effective game we got small squares of paper and wrote the numbers one to one hundred and then I select some sums and hide the numbers around the house. The girls are then given a sum from 2x2 up to 10x10 they must give the answer then find the number that has been placed around the house. Sara and Judit have had great fun this week playing this game and I have noticed they are solving the sums faster and correctly the more we play it.

 

We have had a lot of fun this week playing different games and running around outside. We also made a big picture, the girls wanted to draw a fairy garden so we got a large roll of paper and Sara and Judit drew all the flowers from the garden  and  then found pictures of fairies and colored them and stuck them on the picture and little Jordi coloured in with us. Since the girls have been doing art class with Toni I have noticed a big improvement in their drawing and coloring and the picture turned out great.

Dibuix d’un bodegó

En Toni ha posat damunt la taula una carabassa, un kiwi, una llimona, una taronja i una tassa de cafè perquè la Sara i la Judit ho dibuixessin.  Els ha portat un estoig amb llapis de diferents numeracions, carbonets i gomes especials per esborrar.  L’objectiu és que aprenguin a observar la realitat, en aquest cas objectes inanimats de la natura, de la vida quotidiana i puguin plasmar-la al paper, aprenguin a respectar les dimensions, les proporcions, els colors, la perspectiva, la profunditat, etc. Han acabat el dibuixos després d´una bona estona i estan molt contentes del resultat.

 

 

 

 

 

L´ordinador, una eina imprescindible

Hi ha molts programes informàtics que són bàsics i essencials per la vida d’avui i sobretot per la vida de demà, doncs la informàtica està en constant evolució i ens hem de renovar dia a dia. Entre ells el Word, Excel, Power point, Movie maker, Internet, gestors de correu electrònic  i un llarg etc. Aquests programes són fàcils d’aprendre i la Sara i la Judit els comencen a fer anar. Avui han remenat l´Excel i han fet moltes i moltes sumes, a més a més amb l’avantatge que si volen restar només els cal escriure el número amb negatiu. De fet a la vida real és així és l’única manera que podem restar una bona fila de números a la vegada. És un bon inici per digitalitzar la comptabilitat del seu negoci dels ous i deixar el llibre de comptes pels avantpassats.

Un altre programa que els apassiona és l´Outlook per gestionar els seus correus electrònics, escriuen a l’àvia, a la padrina, a les cosines, a les amigues, a la Hannah, la Jo,  al papa, a la mama i entre elles... Vaja que no paren.  Però el programa estrella continua sent el Meca de mecanografia,  se’l prenen com un joc i el seu objectiu és anar superant els nivells i poder escriure ràpid i sense mirar el teclat.

A més a més Internet els serveix per aprofundir més amb els seus projectes, dubtes i investigacions. Amb la Marta estan treballant els ossos i els animals, cadascuna  s’ha creat una carpeta especial a l’escriptori on guarden tota la informació que recullen.  Aprenen jugant, gaudint, descobrint i l'ordinador els obre les portes al món, al saber del passat,  del present i del futur.

 

Sense oblidar el món real que es veu a la finestra i que és tant o més espectacular que el millor ordinador del món.

 

 

 

 

Hivern

Després del Nadal  el hivern avança, comença el fred, els arbres acaben de perdre les poques fulles que tenen, en alguns llocs apareix la boira, la gebrada cada matí i a algunes muntanyes trobem neu. Aquí amb el mar, tenim un hivern molt càlid. Encara hi ha flors, papallones, mosques, els arbres tenen moltes fulles i el sol brilla amb força cada dia. Sembla que no hagi de venir mai el fred, però el fred sempre arriba, més tard o més aviat.  La Sara i la Judit han sortit a investigar l’entorn, han trobat moltes i moltes flors, arbres de fulla perenne i arbres de fulla caduca que encara tenien moltes fulles. Fins i tot un parell de papallones volaven alegrement. A l’hort hem observat les verdures d’hivern, les cols, els bròquils, les coliflors, l’enciam , l’escarola,  els espinacs, les carxofes, l’api, els porros, etc. Tot va creixent amb el fred. Per acabar d’arrodonir hem escoltat el concert de Vivaldi del hivern.

 

Jugar i aprendre

Treballar amb en Jordi és un joc constant. Li agraden les grues, els trens, els cotxes, les pales, els cables, els treballs de la terra i tot allò que sigui manual. És un gran observador i imitador. Però quan veu a les seves germanes treballar, pintar, fer anar les estisores no vol ser menys i mostra moltes ganes d’aprendre. El seu número preferit és el tres i el quatre. Aquests els usa per tot, el tres, el cotxe, el pi-pi del tren, la grua i pica manetes quan se’n surt, aquest és el motor central del seu aprenentatge, jugar i ser feliç.

 

La Judit llegeix un minuet nou, és molt difícil perquè les dues mans tenen moviments contraris, i el compàs tres per quatre no és tan natural com el binari. La Sara s’engresca amb la mecanografia, ja ha passat de nivell i comença a pujar i baixar dits al teclat de l’ordinador, ja sap escriure sara i està molt contenta.