diumenge, 13 de gener de 2013

El 49% dels edificis espanyols s’esfondren

Aquest és el primer capítol del llibre ¿Qué me pasa con las matemàticas?  de José Fernando Calderero Hernández, doctor en ciències de l’educació entre d’altres títols que ostenta  i degà de la universitat de la Rioja.
“Imagínate la frase anterior como si fuera un titular de periódico. ¿Qué crees que pasaría? Sería una tragedia;  los ayuntamientos, las diputaciones, las comunidades autónomas, el estado, el parlamento Europeo, protección civil, el ejército, etc. se movilizarían.
El 49% de los niños Españoles en formación fracasan” Fernando Calderero, 2005.
Hi ha països més desenvolupats que el fracàs escolar es d’un 20% però tot i així, us imagineu tenir un fracàs d’un  20% en el vostre negoci? un mes de cada cinc no cobres el salari. Un de cada cinc autobusos tenen accidents, un pacient de cada cinc no sobreviu a les operacions quirúrgiques, etc.
Ens fa reflexionar sobre la necessitat  d’estimular als nens a fer-se preguntes, i no ensinistra-los a respondre qüestions que ni s’han plantejat, ni els preocupen ni els serviran de res.
Parla de l’ensenyança obligatòria, obligar a tots els nens a passar pels mateixos continguts obliga a uns al fracàs i d’altres a la mediocritat “no hay derecho a que, por una demogagia estúpida que confunde la igualdad esencial de las personas en cuanto a su dignidad y frente a la ley con evitar a toda costa que haya alumnos aventajados, perdamos el potencial de bastantes alumnos, que adecuadamente exigidos, podrían elevar nuestro nivel cultural. ¡Hasta cuando estaremos esclavizados por la tiranía de los mediocres e incompetentes que incomprensiblemente han llegado a ocupar puestos clave en la sociedad!” Fernando Calderero, 2005.
També parla sobre el currículum oficial “Muchas veces me he preguntado cómo es posible que haya tanta distancia entre los conocimientos que se aprenden en el mundo escolar y aquellos cuyo dominio es necesario para funcionar en la vida cotidiana real” Fernando Calderero, 2005. Quants cops ens hem preguntat de què m´ha servit les integrals, i en canvi hem trobat a faltar coneixements d´aspectes bàsics que mai ens havien ensenyat a l´escola?
De la diferencia entre estudiar per aprovar un examen i aprendre, comprendre i assimilar de manera significativa els continguts. “Hablando con un estudiante de buenas notas,que estaba haciendo ímprobos esfuerzos para memorizar la lección salió el tema de si comprendía o no lo que estudiaba; la respuesta fue “no siempre”. –¿Intentas comprenderlo?, -Casi nunca se puede, si me paro a entender no apruebo, no da tiempo”. Fernando Calderero, 2005.
I sobretot parla de la mirada trista i apagada del nens que són les víctimes i els primers perjudicats d´aquest sistema escolar que fa aigües  "A base de experiencias negativas escomo se va apagando la mirada de los niños en el aula" Fernando Calderero, 2005.
Aquest llibre fa reflexionar sobre el sistema educatiu actual. Tenint un 49% de fracàs escolar, perquè continua sent obligatori? Per què no legalitzen escoles amb sistemes educatius alternatius, per què no legalitzen el homeschooling com a la resta de països desenvolupats, on els pares poden escollir entre un ventall enorme d´escoles, tendències pedagògiques, amb total llibertat? Portar els nens a l’escola actual és una loteria condemnada al fracàs, i que només els pares que poden permetre’s pagar uns reforços, unes extraescolars poden pal·liar una mica el fatal desenllaç.
Quin tant per cent de fracàs escolar tindríem si els pares no portessin els nens a reforços? 70% de fracàs, 80%? Fa por pensar-hi.