Provocar el saber

L’adquisició del coneixement fora d’una aula és en la seva essència una adquisició per descobriment, recolzada per un aprenentatge  receptiu i una base memorística.  Basar la totalitat de l’aprenentatge en l’experimentació ignorant tot el saber que tenim actualment seria retrocedir a l’edat de pedra. La font emissora de coneixement, el factor extern que el nen vol entendre, aprendre, s’ha d’observar,  analitzar, tocar, provar, experimentar, transferir... I en funció de l’edat cognitiva aquesta adquisició ha d’anar acompanyada d’un aprenentatge més o menys receptiu i memoristic, ja sigui a través dels llibres, dels documentals o de l’exposició d’un agent educatiu (el pare, la mare, la tieta, l’àvia, etc).

La nostra funció com a pares/mestre és provocar la ment del nen. No donar simplement respostes sinó ajudar a que es facin les preguntes adequades. La majoria de nens en saben molt de fer-se preguntes, perquè es passen el dia observant. Tenint en compte això és molt important cuidar l’ambient que ens envolta. Si em passo tot el dia cuinant els meus fills sabran cuinar però no sabran gaire cosa més.  La idea del currículum oficial a l’escola és bona, proporciona uns coneixements que algú ha decidit que són bàsics i fonamentals per tots els ciutadans. I a través d’aquests coneixements bàsics cada nen lliurement pot escollir la seva pròpia vida professional. Al no portar els nens a l’escola cal cuidar i esmerar molt que els nostres fills tinguin al seu abast tot un ventall de possibilitats per tal d’anar definint els seus interessos no només aprendre una mica de tot, sinó descobrir la seva vocació. Escolaritzar a casa no és un laissez faire, la postura dels pares és un provocar constantment als nostres fills tot el saber, potenciar la seva inquietud natural, ajudar-los a argumentar, a descobrir, a aprendre, a memoritzar i a transferir els coneixements apresos. I per suposat això implica tenir un currículum tant o més treballat que el que presenta l’administració. Educar a casa implica una gran feina, una gran entrega als fills i una gran organització. El resultat però són uns fills feliços, lliures i savis.