divendres, 28 de juny de 2013

50% fracàs escolar, INE (institut nacional d´estadística)


Ara ja no es parla de  fracàs escolar ara es parla de participació en activitats d’educació. Que li diguin com vulguin el cert és que només el  50% dels joves de 16 anys continuen formant-se. La resta abandona. Cóm pot ser que el govern no reguli la lliure educació? Que encara a dia d’avui obligui a escolaritzar amb un sistema que t’està garantint el 50 % de fracàs! Estem encara en una autocracia, un monopoli de l’educació sota mans de l’estat. És un ruleta russa.  Senyors del govern tinc 4 fills, si escolaritzo condemno al fracàs a dos dels meus fills. Però a això al govern no dona resposta. La llei marca l’obligació de l’assistència presencial a un centre escolar,  tots els nens obligats a pujar a aquest tren del fracàs. Com ovelles dutes a l’escorxador, mira si tens sort seràs del 50% que va cap amunt, si no tens sort passaràs 10 anys de la teva vida amb fracassos, lesionant l’autoestima, sota repressió cognitiva, avorriment, adquirint estratègies d’evasió mental, assegut en una taula durant 6 hores diàries perdent el temps i desencadenant danys emocionals irreparables... Tot això també és molt formatiu diuen, s’aprèn dels fracassos, i tant, un acaba ben fracassat això és el que ha après, que no val res. I el col·lectiu de pares que decidim participar activament en la formació dels nostres fills, l’anomenat homeschooling tant conegut a d’altres països, educació lliure on els nens aprenen al seu ritme, aprenentatges significatius, amb motivació transcendental, amb temps de lleure i de qualitat per gaudir amb els amics i els germans, i no haver d’estar tancats en una classe limitant les hores de socialització a l’hora del pati... On són els drets d’aquest col·lectiu de pares valents que dedicant-nos al cent per cent als nostres fills encara ens hem de veure a mans de serveis socials titllats d´absentistes i de famílies en risc social! Demanem  la regulació, com als altres països veïns, que deixin de perseguir-nos, que els nostres fills puguin accedir als exàmens i als títols oficials, que no se’ns margini per voler una educació de qualitat pels nostres fills. És un dret legítim, som o no som ciutadans lliures?   Dades del INE (Institut Nacional d´Estadística) pàg 25