dilluns, 10 de juny de 2013

Rousseau i l´educació lliure

L’educació lliure podria trobar certs paral·lelismes amb el naturalisme pedagògic de Rousseau. Considera la naturalesa l’objectiu i el mètode d’aprenentatge. Diu que no s’ha de manipular, sinó deixar fer a l’alumne i respectar les etapes del seu propi desenvolupament.  S’ha d’aprendre no només per trobar un ofici sinó per ser persona en el sentit ampli il·lustrat de la paraula. Personalment Rousseau no m’acaba  de convèncer la seva vida personal, abandonar els seus propis fills a un hospici és una salvatjada, però és cert que els escrits podrien estar en sintonia amb el que crec és l’escola lliure o l’aprenentatge autònom. Rousseau creu en els nens, en deixar-los madurar, creu que el nen lluny de ser una tabula rasa, ja té maneres de pensar pròpies, de veure, de ser i sentir. És insensat instruir un nen en el sentit d’imposar la nostra ideologia, la nostra manera de pensar i de ser. D’aquesta manera només creem fotocòpies o robots.  La manera de pensar de Rousseau va tenir molts seguidors, Pestalozzi a Suïssa i Basedow a Alemanya tots dos fundadors d’escoles que van tenir molt èxit. El que  em sorprèn és perquè es parla tan poc avui en dia d’aquestes metodologies tan innovadores? Per què totes les escoles són tan similars? Per què no veiem nens fent classe al parc, a la platja, al camp? Per què no surten de l’aula? És hora d’alliberar els nens, d’escoltar-los, d’estimar-los.