L’obligatorietat
escolar perverteix l’acte educatiu, la formació integral i les relacions
socials dels alumnes. Tots els nens tenen dret a l’educació, és un dret humà
universal, però a Espanya a partir de la LGE al 1970 es converteix en un deure,
l’obligació de tots els nens i nenes d’assistir a l’escola, per llei. A l´escola hi ha una
disciplina ferma, unes normes estrictes per mantenir l’ordre i els horaris. L’organització
escolar d’un centre és complicada. Els aprenentatges es divideixen en matèries,
distribuïdes en horaris setmanals. Els nens es divideixen per edats. Tant hi fa
els interessos. Se’ls vesteix amb una bata, i se’ls tanca en una classe.
Accedeixen al saber bàsicament a través dels llibres i van a toc de sirena quan
canvien de matèria, de classe o d’activitat.
La majoria dels
adults no recorda les escoles. Potser aniria bé refrescar la memòria. Els nens
han de suportar durant 180 dies a l’any, durant 6 hores o més al dia, estar
assegut en un pupitre, fent el que els manen, escoltant la matèria que toca, amb
unes normes estrictes de disciplina i silenci, la majoria de nosaltres diríem que
és una violació dels drets humans i manca de llibertat individual. Quines
relacions amb el món, amb la societat poden sorgir d’aquesta captivitat? Els
nens i nenes es relacionen entre ells amb normalitat? es relacionen amb els adults amb normalitat?
En el nostre cas
particular, quan anem a la botiga de seguida diuen: Bon dia, venim a comprar,
pregunten als adults si no troben alguna cosa i es relacionen amb tothom, sigui
gran o petit. Un dia vam anar al parc, hi havia una escola jugant, deurien fer
alguna activitat perquè no és usual trobar escoles jugant al parc. La Sara i la
Judit van córrer a jugar amb unes nenes que recollien tresors del terra, què
feu, què mireu els van preguntar, però les nenes ni tan sols els van dirigir la
paraula, van ignorar-les. Van provar diverses vegades jugar i interactuar amb d’altres
nens i nenes sense èxit. Elles no eren del seu clan, no formaven part de la
classe. Els nens de l’escola només es relacionen amb els de la seva
classe, i dins dels de la classe amb els
del seu grup, què estem parlant grups de quants, 2, 3, 4 amics? Màxim. Inclús
si hi ha germans a l’escola, tampoc es relacionen amb els seus germans. Els germans a l’escola
no tenen relació, són d’una altra classe, això de les classes i els grups els
nens ho aprenen fàcilment. A l’escola les relacions no són normals com al món
dels adults, són classistes, sexistes, competitives, molts cops marginals,
cruels i excloents. Les relacions a l’escola són una lluita per mantenir el
lideratge i no perdre el prestigi davant la classe. El prestigi és molt
important, és desgraciat el nen o la nena que no té prestigi, acabarà fàcilment
amb un fracàs escolar. Tots els nens d’una classe tenen una etiqueta al front,
i ai del pobre o la pobra que li toca dur les etiquetes menys glorioses, les
durà sempre, un estigma de per vida durant l’etapa escolar, i en la majoria
dels casos amb danys irreparables i conseqüències
nefastes pel seu aprenentatge i desenvolupament intel·lectual i emocional. Són
nombroses les investigacions que demostren com influeix l’autoestima, el
sentir-se estimat, integrat en un grup, amb
els resultats acadèmics. Per això en la nostra vida escolar recordem amb tant
afecte aquella professora o mestra que ens va ajudar en un moment donat,
aquelles mestres amb vocació. Però si pensem en la nostra trajectòria a
l´escola i contéssim quàntes mestres recordem amb tendresa potser no en
contaríem més de 3 o 4. Però les mestres poca cosa poden fer per evitar els
conflictes i les etiquetes, molts cops miren cap a un altre costat. Aquestes relacions no són sanes, no són exemplars
ni modèliques per tots els nens. Desenganyem-nos,
les relacions humanes a l’escola són en la gran majoria dels casos
patològiques.
Però el saber no
està tancat en una escola, el món és una gran classe, és possible aprendre dins
l’ambient real de la societat, el medi, el barri, les botigues, la biblioteca, l’ajuntament, el
banc, Internet,etc. Aprendre en
llibertat millora l’aprenentatge, la formació integral i les relacions socials són
normals, sense discriminar edats, grups, ni sexes, sense competicions, ni
rivalitats. És hora d’alliberar als nens
i nenes d’aquesta càrrega, d’aquesta imposició, obligació i deure. Cóm? això és
una altra història. Sempre dic que les escoles no estan fetes per la necessitat
dels nens, estan fetes per la necessitat dels pares, dels adults, d’aparcar els
nens una estona mentre treballem i així mentrestant aprenen alguna cosa, o no,
però estan ben atesos, si més no vigilats,o no, si més no es relacionen amb
altres nens i juguen, o no, tot potser...