dimecres, 10 de juliol del 2013

Conta´m un conte

Llegir és un plaer, una font inesgotable de saber, de fantasia i ficció, d’il·lusió, aventures, amor i desamor. Amb la lectura estimem, plorem, riem, badallem, mengem, dormim i per damunt de tot aprenem, amb la petita historia, amb el tractat de la teoria d’aprenentatge, amb el diari, el llibre de viatges, llegir es pot llegir tot, inclús el diccionari o la guia telefònica. El nen i la nena que aconsegueix fruir d’aquesta experiència, submergir-se dins el conte, somiar amb el protagonista, la fada, el follet del bosc, el ratolí, sigui quin sigui el personatge, ja mai més abandonarà la companyia d’un llibre. S’assembla a la addicció, el gust per la lectura pot inclús ratllar l’obsessió pels llibres, aquesta evasió total del nen, tombat a l’ombra d’un arbre llegint i devorant les pàgines. Per desgracia ja no és tan usual trobar nens sota els arbres o enfilats per les branques amb un llibre a la mà. Potser perquè cada cop hi ha menys parcs que encara tinguin terra i arbres o potser perquè cada cop hi ha menys nens al parc. Els nens amb edat escolar tenen molts deures, extraescolars i poc temps d’oci, això sí tenen mòbils i tablets per xatejar amb els seus amics de tonteries o no tan tonteries.
La lectura és el camp d’aprenentatge per conèixer les paraules, com s’entrellacen formant frases, aprenem a jugar amb elles, i perquè no, escriure un conte, una historia. Motivar, incitar al nen perquè sigui ell mateix l’autor dels seus somnis, la seva imaginació, la seva fantasia, ell creador dels seus llibres... Quina alegria, quina felicitat llegir el teu conte, ser l’escriptor de les històries que més t’agraden.