divendres, 27 d’abril del 2012

Visita al periódico

Avui hem anat a visitar la Rotativa del Periódico a Parets del Vallés. Ha estat una visita impressionant i tots hem disfrutat molt, a més a més ens han regalat llibres, dvd´s i diaris. El que més ens ha sobtat és les grans dimensions de la nau industrial, la maquinaria molt sofisticada, tot el treball és en cadena, desde l´emmagatzematge del paper, la impressió, el muntatge i la distribució. Els rollos de paper són gegants i cada dia en fan anar més de 200! Amb un rotllo imprimeixen uns 7000 diaris.








La temperatura ha d´estar sempre controlada per tal que hi hagi la humitat correcte i el paper així no es trenqui.








La foto de tot el grup que hem fet la visita, erem més de 60













Després hem anat a un parc del costat que hi havia molts i molts ànecs! Així com qui no vol la cosa hem trobat tres ous, tortugues i moltes varietats de flors!













dimecres, 25 d’abril del 2012

El miracle de la vida

Fa 4 setmanes que la Miko va tenir els gatets, però com que és una gateta salvatge no sabíem on els tenia amagats. A més a més els gatets quan són bebés no es poden tocar, perden la seva olor i la mare els pot rebutjar, ja ens havíem mentalitzat que algún dia apareixerien per la casa...
Avui en Jordi tallava canyes de bambú per posar-les a les tomateres... i... entremig de les canyes... n´hem contat sis! (algú vol adoptar un gatet@??)



Aquesta és la mama Miko alletant als seus bebés...

Biscuits and experiments!

Today the girls were very sure about what they wanted to do: bake biscuits!

I know lots of cake recipies in my head, but I'm not so sure on biscuits, if I make it up they tend to fall to bits... So we had a look through 'The Science Chef' an american kids cook book, and, even though we couldn't find a suitable biscuit recipe, we did find a lovely experiment! We followed the instructions and now we need to leave our pot in a nice safe place until this time next week when we should be able to see some crystals! That gives us a whole week to find the magnifying glass!!!







Afterwards, we found a nice biscuit recipe on the BBC food website and I wrote it down for the girls to follow, which they did mostly on their own!!





Here are the finished, painted biscuits (and they're yummy!!!)

dimarts, 24 d’abril del 2012

Sumes, restes, problemes i escriptura

De tant en tant m´agrada posar “ordre” i exigir nivell. M´encanta l´ ensenyament lliure, però també m´agrada veure bons resultats. Està bé que disfrutin de la vida, que juguin a l´aire lliure,  que siguin elles les protagonistes del seu aprenentatge, però la Sara i la Judit també disfruten fent fitxes, quadernets, escrivint als diaris i fent resums dels llibres que es llegeixen. Però a dia d´avui exigir és sinònim de conductista, no està de moda. Valors com la força de voluntad, la constància i l´esperit de sacrifici han quedat en desús, són paraules arcaiques fruit d´una societat passada, i en canvi els pares ens queixem que els fills són comodons, van a la via fàcil, no s´esforcen i deseguida es distreuen amb els videojocs, l´internet i els amics. En el món de l´escola hi hagut una gran devallada de coneixements, amb idees constructivistes on el nen és el protagonista i el mestre un simple guia, amb la frase bonica es més important “aprendre a aprendre”, amb el canvi de la EGB a la LOGSE allargant l´escolaritat obligatoria dos anys,  ja no és imprescindible aprovar per passar de curs, cada cop s´exigeix menys i cada cop els nens estan més desmotivats i hi ha més fracàs. Vaig començar a tocar el piano als 7 anys. Als 12 ja tocava Cramer, Chopin i Beethoven, com tots els meus companys. Ara un estudiant de piano amb 12 anys toca els Simpsons i la Pantera Rosa...  amb allò de perquè disfruti per motivar al nen, però la realitat és que el nen ni està motivat ni disfruta tocant cançonetes de nens petits, perquè quan realment un està motivat és quan veu que es supera, el repte de millorar-se, d´aprendre coses difícils és on rau l´auténtica felicitat. Puc entendre que hi hagi un tant per cent de nens que ni vulguin ni puguin, però i els altres els que de debó volen perquè han d´estar marginats en un mateix sac, avorrint-se a les classes, observant com un mestre no gosa posar ordre, i perdent el temps per culpa dels companys “gamberros” que al cap i a la fi són una minoria però fan soroll...  
Vull que els meus fills s´esforcin, vull que aprenguin amb constancia i voluntad, i són afortunats, estàn adquirint unes habilitats que no s´adquireixen amb un toc d´internet, o d´un dia per l´altre, i per molt que després vulguin, és ara el moment, perquè més tard n´aprendran de més difícils si volen, tindran les eines per fer el que vulguin i ser realment lliures.







Avui hem trobat 13 ous i sembla ser que algún és d´ànega, potser ara començarem a amortitzar el pinso...



Fem nocilla

Ahir vam celebrar Sant Jordi pel papa i pel fill, de bon matí vam fer nocilla amb avellanes, llet condensada i cacao pur. És una recepta molt fàcil de fer i té molt éxit, almenys a casa el pot no acostuma a durar gaire, ja ja jaa... Vam sucar unes llesques de pà amb nocilla i van estar molt contents, fa gracia observar les cares quan  mengen, en elles queda reflectida l´edat cognitiva de cada nen, la Judit una taqueta als llavis, la Sara una mica més, però en Jordi petit era un cromo de veure... fins i tot les mans les tenia brutes!




A l´hort ja hem posat les canyes per lligar les tomateres



I les carxofes, les bledes, les maduixes, les còls i les cebes ja es poden collir. Les patates estan creixent molt per Sant Joan ja en collirem!







Fins i tot vam trobar una marieta simpàtica que es passejava per l´hort...



La Sara i la Judit perfeccionen l´himne de l´alegria de Beethoven, el més important és la constancia i la voluntad, valors que avui en dia semblen fora d´ús.