L´Inem estàs ple de titulats, diplomats i llicenciats, cada any aquest tant per cent creix. Les universitats són fàbriques de joves titulats que un cop acaben els estudis es veuen abocats a les llistes d´espera sense cap sortida laboral. I per acabar-ho d´adobar les empreses es queixen de la manca de preparació dels universitaris, saben teòrica però suspenen en pràctica, en creativitat, en resoldre problemes, en iniciativa propia... Què és el que passa? Per què avui en dia ja no hi ha prou en tenir un títol?
Els joves titulats per allò de no perdre el temps i tenir més possibilitats d´entrar al món laboral s´embarquen en aconseguir més títols, no hi ha prou amb els 4 anys d´universitat, s´ha de tenir un post-grau, màster i doctorat, per acabar exercint de qualsevol altra feina i aconseguir el sou mínim mileurista.
Per l´altra banda hi ha tantes professions que no cal adquirir cap tipus de titulació i que han quedat marginades quan a dia d´avui són els qui estan facturant en un mes el que triguen a facturar un llicenciat en un any!, com per exemple els pintors, els paletes, els modelos, els cantants, els futbolistes, els lampistes, els mecànics, els actors, els transportistes, els músics, els empresaris, els polítics, els escriptors i un llarg etc...
Per què tot i així obliguem als adolescents a adquirir títols i apartar-los del món laboral? Per què els obliguem a preparar-se per anar passant exàmens, tant hi fa que oblidin els coneixements que han aprés un cop aprovat el curs, l´important és aprovar l´examen per aconseguir el títol.
A la vida real no triumfa qui més títols té, de fet, tenir èxit escolar no garantitza éxit laboral, i aquí radica el problema. Quan vaig al metge no pregunto on és el seu títol, ni tan sols miro si el té penjat a la pared, el que importa és que faci una bona visita, que tingui vocació, ganes i il.lusió.
Aquests valors són els que ensenyo als meus fills, per damunt dels títols, descobrir la seva propia vocació, és on hi ha l´autèntic èxit, dedicar-se en cor i ànima en allò que estimen, és llavors quan és produeix l´autèntic aprenentatge amb la màxima motivació i és la clau per aconseguir la felicitat.
Quan em pregunten i els teus fills educant-los a casa, com accedeixen als exàmens? ¿¿¿¿??? Quins exàmens?? Els exàmens per accedir als títols. Els meus fills tenen 1,5 i 6 anys, potser que no els faci falta mai un títol, ara per ara això no em preocupa gens ni mica, primer han d´esbrinar quina és la seva vocació, han d´esbrinar qui són, què volen ser, cóm volen ser, després si els fa falta un títol ja se´l treuran. Sigues bó, estima el que fas, apren a cada instant, els títols sobren.
En petit Jordi amb 18 mesos ja té un gran potencial, apren per imitació, vet aquí un exemple d´autèntic aprenentatge, i a ningú se li acudiria dir ha passat l´examen aquest nen? passa de curs? apren les competències bàsiques? sap calcular la velocitat constant en la que es belluga? la distancia entre l´objecte passiu de l´actiu? sap si el rasclet és groc? coneix el marc socio-cultural de l´escombra?
