diumenge, 4 de novembre de 2012

Educació i escolarització

És un dret de les famílies que puguin escolaritzar els seus fills, dur-los a una escola perquè rebin educació. Però no s´ha confondre un dret amb un deure. L´obligatorietat d´escolarització és un deure que l´estat s´ha tret de la màniga a finals del segle XX. Limitar l´educació a únicament escolarització és un greu error del sistema educatiu espanyol d´avui en dia. Un sistema educatiu que tampoc no garanteix l´aprenentatge dels nostres fills, els informes PISA són lamentables, el fracàs escolar va en augment, la violència a les aules és el pà de cada dia, la manca de valors, la mediocritat dels alumnes, augment de ratios, retallades en recursos... Un llarg etcètera de mancances que demostren que el model actual d´escola no és suficient ni molt menys un model òptim per obligar a tots els pares a educar els seus fills en un centre escolar. Els pares tenen el dret a escollir l´educació dels seus fills tal i com marca la constitució espanyola en el seu article 27, aquest dret es veu violat pel deure d´escolarització obligatoria.
És veritat que s´aprèn a les escoles, i tenir escoles és una gran sort, hi ha països al tercer món que encara no tenen escoles per tots els nens. Però també s´aprèn al carrer, a la ciutat, al barri, a la familia, fora dels centres escolars. L´educació no és monopoli de les escoles!
¿Perquè aquesta figura paternalista de l´estat de voler controlar l´educació de tots els ciutadans? Perquè no existeix la llibertat d´educació com en la majoria de països desenvolupats que ens envolten? Perquè tot i el fracàs del sistema educatiu actual l´Estat s´afanya a reinvindicar l´obligatorietat de l´escolarització i penalitzar, perseguir penal i civilment a les famílies que opten per un altre model educatiu?
Són coneguts els casos mediàtics d´algunes famílies que ensenyen els seus fills de manera personalitzada, individualitzada, nens i nenes  que demostren haver adquirit unes competències linguístiques-matemàtiques-artístiques-culturals  superiors de la resta dels nens que van a l´escola, nens i nenes integrats al barri, a la ciutat, a la societat que reben una educació excel.lent i tot i així el jutge els condemna a escolaritzar els nens, per què la llei és la llei i està per complir-la. Això és una Dictadura, on és la democràcia, la llibertat de les persones?
És un delicte no anar a l´escola tot i rebre una educació superior? Perquè hem arribat a aquesta absurditat?