dijous, 15 de novembre de 2012

L’origen de l’univers

Hi ha preguntes difícils de respondre, inclús per nosaltres els adults, inclús per la comunitat científica. L’univers, les estrelles, l’origen del ésser humà, de les plantes, dels animals, són preguntes que ens deixen immersos en un món desconegut, massa gran i massa petit alhora per entendre.  
Quan els he preguntat quin és l’inici de de l’univers, de l’espai, de tot, han donat una explicació ben lògica a la seva manera, tot comença a la panxa,  la mare du la vida, i la primera mare ve de les fades i les fades dels núvols...
La teoria del Big Bang, que no va ser ni gran ni sorollosa, és realment un misteri difícil d’explicar a les nenes, així què millor que uns quants vídeos d’Internet. És apassionant observar la quantitat de material que hi ha a la Red, amb anglès, amb castellà. Ens hem passat bona tarda observant com es va crear el cosmos, pràcticament del no-res, d’una partícula més petita que un àtom, i d’una explosió sense soroll perquè no hi havia aire, i de l’expansió progressiva de massa, donant lloc a les estrelles, els planetes, els satèl·lits, les galàxies, i l’univers encara a dia d’avui expandint-se i expandint-se a milers de kilòmetres per segon... Realment un misteri.
 
 
La Judit, la Sara i en Jordi envernissen la taula i les cadires que vam fer amb els troncs dels arbres. Per cert, per netejar-se les mans brutes de vernís, no hi ha res millor que fregar les mans amb oli i sal i després esbandir amb sabó, ens ha estat d´utilitat...