La música, un art complert

L’aprenentatge del llenguatge musical comporta treballar capacitats cognitives superiors. No és fàcil pels nens i nenes entendre la notació musical, conèixer les diverses claus que s’empren per escriure les partitures dels diferents instruments musicals. Distingir el ritme i saber-ho interpretar tot conjuntament en el piano o en qualsevol instrument com la flauta dolça que s’utilitza a l’escola. A través de la música accedim al saber global: treballem matemàtiques, historia, expressió corporal, creativitat, interpretació, anàlisis, lectura, escriptura, memòria, etc.  

 

 

 

Màximes per a educadors

R. Murray Schafer (1933) és un compositor, pedagog, mestre i escriptor canadenc que va escriure coses molt interessants com aquests propòsits o màximes per als mestres. La seva lectura fa parar a pensar i reflexionar. Les va escriure l´any 1975 però són ben actuals.

1. El primer paso práctico en cualquier reforma educativa es darlo.
2. En educación, los fracasos son más importantes que los éxitos. No hay nada tan deprimente como una historia de éxito.
3. Enseñe al borde del peligro.
4. Ya no hay maestros. Solo una comunidad de aprendices.
5. No desarrolle una filosofía de la educación para los demás. Desarrolle una para usted mismo. Quizás algunos desearán compartirla con usted.
6. Para el niño de cinco años, el arte es vida y la vida es arte. Para el de seis, la vida es vida y el arte es arte. El primer año de escuela es un jalón en la historia del niño: un trauma
7. El antiguo enfoque: el maestro tiene información; el alumno tiene la cabeza vacía. El objetivo del maestro: introducir información en la cabeza vacía del alumno. Observaciones: al comienzo, el maestro es un imbécil; al final, el alumno es un imbécil.
8. Por el contrario, una clase debería ser una hora de mil descubrimientos. Para que esto suceda, el maestro y el alumno deberían primero descubrirse recíprocamente.
9. ¿Por qué será que los únicos que nunca rinden examen de ingreso a sus propios cursos son los maestros?
10. Enseñe siempre de manera provisional. Solo Dios puede estar seguro. 
                                                                                          (Schafer , 1975)

M’interessen tots els punts, però especialment el punt 6 i el punt 7. El saber està en la vida, en la vida mateixa, en el dia a dia, no és vida per un lloc i saber per un altre. Educant així l’aprenentatge ens acompanya sempre, en canvi si ho separem, l’aprenentatge s’acaba quan un es gradua i acaba la carrera.

Cebes, gerds i maduixes

Plantar, regar, sembrar, tot això és apassionant, però collir els fruits és el que més ens agrada. És el premi del treball de dies i mesos. Avui hem plantat moltes cebes i n´hem collit dues caixes per guardar. Els carabassons ja surten, les tomates aviat maduraran, els gerds estan vermells i enormes, les maduixes dolces, dona goig de veure i l´olor que despren la verdura i la fruita recent collida alimenta. Totes les fulles verdes les donem a les gallines, que ja ens esperen contentes  i cloquejant. Tot s´aprofita.
 

 

En Sergi va creixent, aviat ens ajudarà al camp...

Estiraments musculars

Diuen els experts que tots hauríem de fer estiraments musculars al acabar el dia. Els muscles necessiten recuperar-se de l´activitat diària i retornar a la longitud normal de les fibres musculars que els composen, deixant-lo així preparat i en estat òptim per l´endemà. Aquests 10 minuts diaris hauria de ser el pa de cada dia. Els estiraments també són importants abans d´iniciar i acabar una activitat física, esport o exercici físic, com a part complementaria del escalfament o el retorn a la calma. La Judit i la Sara van millorant amb les classes de tennis, ja comencen a fer petits partits. És important guanyar i millorar-se, però encara és més important saber perdre i felicitar al contrincant, com a la vida mateixa.

The bottle boat (part 1)

This week the sun has came out which allowed up to do the things we have wanted to do but needed sunshine. Most of the week we have done homework outside and for science this week we looked at different trees, bushes and flowers. Sara and Judit both have science books that we worked from and as we explored the garden the girls got a good understanding of different plants and how things grow. We also had a challenge at the end when Sara and Judit had to identify different types and run around counting them which they had fun with.

This week as the sun finally came out we got back to building our boat! Since we started saving plastic bottles we have managed to collect well over one hundred so plenty to fit us on. So the first thing we did after counting all the bottles was to decide on the shape we wanted to make, Sara and Judit looked through lots of boats and rafts but decided to go for the traditional boat shape. We then started with endless supplies of kitchen film and different types of sticky tape and began by sticking the bottles together in manageable groups of five, when this was complete we lay the bottles out to make our shape and from here we were able to see where we needed more and where needed less bottles. Sara and Judit really surprised me  with their forward thinking and understanding. So as you will see from our video we have our basic shape complete  and our next bottle boat day will hopefully be putting it all together and making our oars which we are also going to use bottles for!

                          

 

Colors, lletres i números

Els lacasitos són fantàstics per treballar els colors i els números. Aprenem a contar-los, els classifiquem de dos en dos, de tres en tres, per colors, juguem a tota mena de jocs i finalment ens els mengem. És un premi que engresca a treballar més. En Jordi comença a conèixer les lletres i fer petites associacions MA, PA. Amb les lletres de fusta també es poden idear múltiples jocs, síl·labes i paraules.  També podem resseguir la lletra amb llapis en un paper i iniciar l’escriptura. Poc a poc, pas a pas, jugant i passant-ho bé.

 

Provocar el saber

L’adquisició del coneixement fora d’una aula és en la seva essència una adquisició per descobriment, recolzada per un aprenentatge  receptiu i una base memorística.  Basar la totalitat de l’aprenentatge en l’experimentació ignorant tot el saber que tenim actualment seria retrocedir a l’edat de pedra. La font emissora de coneixement, el factor extern que el nen vol entendre, aprendre, s’ha d’observar,  analitzar, tocar, provar, experimentar, transferir... I en funció de l’edat cognitiva aquesta adquisició ha d’anar acompanyada d’un aprenentatge més o menys receptiu i memoristic, ja sigui a través dels llibres, dels documentals o de l’exposició d’un agent educatiu (el pare, la mare, la tieta, l’àvia, etc).

La nostra funció com a pares/mestre és provocar la ment del nen. No donar simplement respostes sinó ajudar a que es facin les preguntes adequades. La majoria de nens en saben molt de fer-se preguntes, perquè es passen el dia observant. Tenint en compte això és molt important cuidar l’ambient que ens envolta. Si em passo tot el dia cuinant els meus fills sabran cuinar però no sabran gaire cosa més.  La idea del currículum oficial a l’escola és bona, proporciona uns coneixements que algú ha decidit que són bàsics i fonamentals per tots els ciutadans. I a través d’aquests coneixements bàsics cada nen lliurement pot escollir la seva pròpia vida professional. Al no portar els nens a l’escola cal cuidar i esmerar molt que els nostres fills tinguin al seu abast tot un ventall de possibilitats per tal d’anar definint els seus interessos no només aprendre una mica de tot, sinó descobrir la seva vocació. Escolaritzar a casa no és un laissez faire, la postura dels pares és un provocar constantment als nostres fills tot el saber, potenciar la seva inquietud natural, ajudar-los a argumentar, a descobrir, a aprendre, a memoritzar i a transferir els coneixements apresos. I per suposat això implica tenir un currículum tant o més treballat que el que presenta l’administració. Educar a casa implica una gran feina, una gran entrega als fills i una gran organització. El resultat però són uns fills feliços, lliures i savis.

 

 

Creative writing

This week I have been surprised to find how much of an improvement both Sara and Judit have made over the  last few weeks with handwriting and spelling as well as using better grammar. We have been working a lot recently on this and now the hard work is really paying off and both Sara and Judit are thriving from their achievements. This week we decided to use these new skills and start writing some stories but wanting the girls to use their imagination better we started by making notes, Sara and Judit chose who their main characters were going to be and from there we took notes of all different things, including what they looked like, what they sounded like, where they lived. this helped the girls understand when they write a story they must let the reader draw a picture in their minds and also use their imagination to create all these details. After taking notes they then got started and continued working on this over a few days. Finally typed up on the computers and with pictures to compliment the stories, Sara and Judit produced some excellent work using all the good ideas they thought up and putting it into a story.

Also this week as a reward for all the hard work we had a baking afternoon so as always this mean chocolate faces, sugar hands and licking all the bowls and spoons! Today we made chocolate brownie cupcakes with sugar icing topping and cheese biscuits in some random shapes!

 

 

Agulla i fil

Aprendre a cosir és un art avui en dia en desús. Probablement la culpa  la tenen les grans industries tèxtils que venen a preu de cost la roba que ens vesteix.  Resulta més car fer la roba que comprar-la.  Abans les mares ensenyaven als fills i dels fills passava als nets. Ara trobar algú que sàpiga cosir bé i fer patrons és difícil. Però saber cosir continua sent un art i un aprenentatge vàlid per desenvolupar capacitats motrius, creatives i cognitives. És un compendi d’arquitectura, disseny i manualitats. El més apassionant és que aprenent crees alhora, vestits, bosses, llaços, gomes pel cabell... La Sara i la Judit els agrada molt, i se’ls passa el temps volant! Per aprendre’n més ens ajuda la Montse, és mare de 6 fills i és una gran experta en fer patrons, costures, mitja, disfresses, etc.  Ara sí o sí aprendrem costura.

Punxa punxó

El punxó és una eina que dona molt de si per treballar amb els nens petits la pre escriptura. S’agafa com si fos un llapis i han d’anar punxant tot resseguint un dibuix. A en Jordi només el motiven les grues, els cotxes, els tractors, els camions, tot allò que tingui rodes i es bellugui. I com més gran més divertit. Fins ara això de resseguir la línia li costava una mica, perquè acabava fent forats per tot arreu o es cansava a mig dibuix. Però avui hem acabat l’activitat, tot un pas endavant. Si us fixeu en el vídeo el seu cap està només per jugar, tot allò que l’avorreix o no hi veu utilitat no ho vol fer. És normal a la seva edat, però encara que sigui poca estona al dia trobo important que sàpiga seure i realitzar un treball més formal. Això també és educar. La Sara i la Judit treballen més independents. Escriuen als seus diaris, vigilen l’ortografia, la construcció gramatical, fem jocs matemàtics, s’inventen contes, llegeixen, etc.
 

 

 A l’hort ja han sortit les tomates, petitones, fa goig de veure. Amb les maduixes que hem collit hem preparat el pastís del papa, avui és el seu aniversari.
 

 

 

 

Fun with science

This week we have had a Science week! Sara and Judit found some experiments in some science books we were working from and really got enthusiastic about trying out different experiments and finding out how and why things happen. First of all we made some quick sand or hard goo as Sara and Judit preferred! This is a very simple but fun activity, mixing only corn flour with water gives you instant quicksand. Sara, Judit and Jordi were all really impressed that they could punch the liquid very hard to find a solid surface yet still pick it up and let it fall through their hands in liquid form. Next we decided to see what would happen when an egg is left in vinegar over night. We kept a close eye on the eggs all day and the next morning we were all impressed to see they were still in egg form but with no shell, we even took them outside and bounced them off the ground and for a little while before they finally burst we had some real egg bouncy balls! Next and on to finding out how water moves through tissue paper from one glass to another, this again was left over night and in the morning we were all really surprised with the results. Finally for the week we froze ice blocks the day before and using them we added salt to show how it will melt the ice, to see exactly what happens and how the salt works through it we added some food colouring which showed Sara and Judit exactly where the salt was breaking down the ice and even the little tunnels that formed deep into the blocks.

Tastet de Vela i Kayak

Ara que fa bon temps els esports d’aigua són molt atractius. Amb un munt de famílies que fem escola a casa ens hem endinsat a la mar a provar la vela i el Kayak.  La vela ens ha agradat molt, però el Kayak ens ha sobtat, no pensàvem que fos tan divertit! Sí que és cert que hem acabat amb mal de braços de tant remar, però fins i tot els més menuts remaven.  Amb el Kayak estàs amb contacte directe amb l’aigua i tant directe que ens hem mullat i tot.  No depens del vent per bellugar-te, així pots anar fent, tranquil·lament.  Al no bufar el vent amb la vela anàvem a pas de tortuga, però això del vent ja ens han dit que no és normal, que poc o molt sempre bufa. L’experiència ha estat molt gratificant, la Sara i la Judit s’ho han passat pipa i ja volen tornar-hi. Ara més que mai volen acabar la barca que estan fent amb les ampolles de plàstic per endinsar-se a la mar. Un projecte nàutic molt entretingut i econòmic...

 

 

 

 

 

 

Les primeres lletres

Hi ha tot un seguit de jocs divertits per treballar les lletres amb els nens d’infantil com ara en Jordi que té dos anys i mig.  La discriminació i reconeixement d’una lletra amb una altra és una bona manera per començar. Implica un esforç mental i motriu menor que haver de memoritzar i dibuixar el traç d’una lletra. Comencem només amb una lletra, les del seu nom per exemple, dibuixem, resseguim amb el dit, amb el color, la pintem, la pronunciem, la retallem, l’enganxem, l’amaguem, la busquem, etc. Reconèixer-la entre mig d’altres lletres és el proper pas, per últim intentar reproduir-la al paper. Aquest últim pas és el més complicat quan són petits, perquè tot just saben agafar el llapis. Han de ser exercicis curts i sempre envoltats de joc, rialles i reforç positiu. Així gaudeixen aprenent i assimilen els conceptes per repetició un dia rere l’altre.

 

 

 

 

Què és escola a casa?

Molt sovint la gent es pensa que és traslladar l’escola a casa. El mateix currículum, el mateix horari, les mateixes excursions, les mateixes fitxes, els mateixos llibres de text, inclús alguns es pensen que també seguim la mateixa metodologia pedagògica, classes magistrals de la mare  o el pare, el nen assegut en un pupitre, a toc de campana fins i tot potser es pensen que els posem bata uniformada... No conec, i en conec moltes, cap família que faci escola a casa d’aquesta manera. No té sentit,  per fer això els portaríem a l’escola.

L´ educació lliure no segueix un programa determinat, concret. És una educació a mida,  basada en les necessitats i interessos de cada nen. És un aprenentatge autònom, experimental, actiu, sorgeix dels propis conflictes cognitius dels nens. És el súmmum de l’educació personalitzada que avui en dia està tant de moda.

Al ser tant personal no hi ha un estereotip específic, hi ha tantes maneres de fer com nens, inclús dins d’una mateixa família aprèn diferent un germà d´un altre.

Tot i així hi ha quelcom en comú amb totes les famílies que eduquem a casa, és un amor pels fills dut a la pràctica. Implica confiança, comprensió, empatia, no esperar res en concret dels fills, sinó descobrir la seva pròpia realització personal, el seu pla personal de vida. Confiem amb les capacitats dels nostres fills i volem aprendre i caminar per la vida al seu costat.

 

Aquells que diuen oh, i els amics? Al estar amb contacte directe amb la vida les relacions socials sorgeixen espontànies, naturals, sense limitacions d’edat. Els nostres fills es fan amb tothom, siguin grans o petits.

Anem pas a pas. Hi ha un aspecte curricular, hi ha un aspecte metodològic i hi ha un aspecte emocional que cal tenir en compte.

Dins el curricular contemplem la vida com un sola assignatura. No hi ha una hora de matemàtiques, o una hora de llenguatge. És el propi dia que apropa el nen aquests continguts de manera real i global. Per exemple, quina hora és? Aquesta pregunta usual comporta coneixements de matemàtiques, de física, de llenguatge, d’història i fins i tot de geografia, es podria allargar a aspectes més filosòfics i un llarg etc. El saber flota en el aire, tot el que som, l´èsser humà, la nostra historia, es respira constantment, observant una flor hi trobem poesia, ciències naturals, matemàtiques, arquitectura... No podem parlar de classes, podem parlar d´un viure constant amb el saber, una sintonia mística, receptiva amb el món que ens envolta. El saber no és aprovar un examen, no hi ha exàmens, no fan falta, el que sí hi ha és una motivació transcendental per aprendre, els nens neixen tots amb aquesta motivació, els hi va la supervivència, és com una flama que crema dins el seu cor, la necessitat d’aprendre, de conèixer, de dominar habilitats motrius i cognitives, l’únic que hem de fer els pares és escoltar, dialogar, respectar, observar...

L’aspecte metodològic és ampli, depèn, hi ha moments receptius on el nen escolta, llegeix, observa, hi ha moments actius, el nen construeix, crea, experimenta...

L’aspecte emocional per mi és el més important. Necessitem sentir-nos estimats. L’amor del nucli familiar és el primer, és el més bàsic, i no es pot substituir. El caliu de la llar, els vincles pares fills, germans, avis, tiets, cosins, són essencials. L’educació lliure potencia la família. És un viure constant en família. I això permet cultivar uns valors i unes virtuts que ens ajuden a tots a ser millors, pas a pas, és el caminar de la vida. És una educació integral.

El resultat són nens feliços, les galtes vermelles, els cabells despentinats, les mans una mica brutes i els ulls brillants.

 

 

Al no delegar l´educació dels fills a una escola els pares estem sempre atents, qualsevol joc, experiència, activitat és fruit d´aprenentatge.

Animals de granja

Amb l’ajuda d’unes il·lustracions la Sara i la Judit dibuixen uns animals de granja.  Després lliurement acaben la composició gràfica. Han quedat uns animals molt simpàtics.