L’educació lliure
podria trobar certs paral·lelismes amb el naturalisme pedagògic de Rousseau.
Considera la naturalesa l’objectiu i el mètode d’aprenentatge. Diu que no
s’ha de manipular, sinó deixar fer a l’alumne i respectar les etapes del seu
propi desenvolupament. S’ha d’aprendre
no només per trobar un ofici sinó per ser persona en el sentit ampli il·lustrat
de la paraula. Personalment Rousseau no m’acaba
de convèncer la seva vida personal, abandonar els seus propis fills a un
hospici és una salvatjada, però és cert que els escrits podrien estar en
sintonia amb el que crec és l’escola lliure o l’aprenentatge autònom. Rousseau
creu en els nens, en deixar-los madurar, creu que el nen lluny de ser una tabula rasa, ja té maneres de pensar
pròpies, de veure, de ser i sentir. És insensat instruir un nen en el sentit d’imposar
la nostra ideologia, la nostra manera de pensar i de ser. D’aquesta manera
només creem fotocòpies o robots. La
manera de pensar de Rousseau va tenir molts seguidors, Pestalozzi a Suïssa i
Basedow a Alemanya tots dos fundadors d’escoles que van tenir molt èxit. El
que em sorprèn és perquè es parla tan
poc avui en dia d’aquestes metodologies tan innovadores? Per què totes les escoles
són tan similars? Per què no veiem nens fent classe al parc, a la platja, al
camp? Per què no surten de l’aula? És hora d’alliberar els nens, d’escoltar-los,
d’estimar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada