Per tocar una
cançó al piano primer cal saber-la. Cantar-la, tocar-la a mans separades, de
memòria. És un procés llarg, no s’aconsegueix amb una sola sessió, hi ha tota
una feina darrera d’estudi i esforç. Quan ja podem tocar sense problemes les
mans separades i de memòria és quan estem preparats per ajuntar mans i tocar la
cançó. Cal vigilar el temps, no tocar massa fort o massa fluix, la postura
corporal. Quan la tècnica està apresa és quan podem començar a escoltar-nos,
gaudir la melodia i endinsar-nos dins la música. Moltes vegades aquest punt
final ens el saltem i és una llàstima perquè és el més important. No importa
tant saber moltes cançons, una i ben feta. En Jordi comença l’estudi formal. Ja
no val tocar el que li sembla i com li
sembla. La posició correcta amb nens de 2 anys és tocar les notes amb el dit
polze i l’índex a la vegada, com si féssim una O, preparem la mà, han de saber
aguantar-la sense tocar i fer-ho a la nostra ordre i la nota que determinem.
Sembla fàcil però els suposa un gran esforç. És interessant l’aprenentatge d’un
instrument a més a més del punt de vista musical hi ha tota una sèrie de valors
molt útils i en desús a dia d’avui,
constància, treball, esforç, saber esperar, escoltar, tenir paciència i motivació
de superar-se.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada