Molt sovint la
gent es pensa que és traslladar l’escola a casa. El mateix currículum, el
mateix horari, les mateixes excursions, les mateixes fitxes, els mateixos
llibres de text, inclús alguns es pensen que també seguim la mateixa
metodologia pedagògica, classes magistrals de la mare o el pare, el nen assegut en un pupitre, a
toc de campana fins i tot potser es pensen que els posem bata uniformada... No
conec, i en conec moltes, cap família que faci escola a casa d’aquesta manera. No té sentit, per fer això els portaríem a l’escola.
L´ educació
lliure no segueix un programa determinat, concret. És una educació a mida, basada en les necessitats i interessos de cada
nen. És un aprenentatge autònom, experimental, actiu, sorgeix dels propis
conflictes cognitius dels nens. És el súmmum de l’educació personalitzada que
avui en dia està tant de moda.
Al ser tant
personal no hi ha un estereotip específic, hi ha tantes maneres de fer com
nens, inclús dins d’una mateixa família aprèn diferent un germà d´un altre.
Tot i així hi ha
quelcom en comú amb totes les famílies que eduquem a casa, és
un amor pels fills dut a la pràctica. Implica confiança, comprensió, empatia,
no esperar res en concret dels fills, sinó descobrir la seva pròpia realització
personal, el seu pla personal de vida. Confiem amb les capacitats dels nostres
fills i volem aprendre i caminar per la vida al seu costat.
Aquells que diuen oh, i els amics? Al estar amb contacte directe amb la vida les relacions socials sorgeixen espontànies, naturals, sense limitacions d’edat. Els nostres fills es fan amb tothom, siguin grans o petits.
Anem pas a pas. Hi
ha un aspecte curricular, hi ha un aspecte metodològic i hi ha un aspecte
emocional que cal tenir en compte.
Dins el
curricular contemplem la vida com un sola assignatura. No hi ha una hora de
matemàtiques, o una hora de llenguatge. És el propi dia que apropa el nen
aquests continguts de manera real i global. Per exemple, quina hora és? Aquesta
pregunta usual comporta coneixements de matemàtiques, de física, de llenguatge,
d’història i fins i tot de geografia, es podria allargar a aspectes més
filosòfics i un llarg etc. El saber flota en el aire, tot el que som, l´èsser
humà, la nostra historia, es respira constantment, observant una flor hi trobem
poesia, ciències naturals, matemàtiques, arquitectura... No podem parlar de
classes, podem parlar d´un viure constant amb el saber, una sintonia mística,
receptiva amb el món que ens envolta. El saber no és aprovar un examen, no hi
ha exàmens, no fan falta, el que sí hi ha és una motivació transcendental per
aprendre, els nens neixen tots amb aquesta motivació, els hi va la supervivència,
és com una flama que crema dins el seu cor, la necessitat d’aprendre, de conèixer,
de dominar habilitats motrius i cognitives, l’únic que hem de fer els pares és
escoltar, dialogar, respectar, observar...
L’aspecte
metodològic és ampli, depèn, hi ha moments receptius on el nen escolta,
llegeix, observa, hi ha moments actius, el nen construeix, crea, experimenta...
L’aspecte emocional
per mi és el més important. Necessitem sentir-nos estimats. L’amor del nucli
familiar és el primer, és el més bàsic, i no es pot substituir. El caliu de la
llar, els vincles pares fills, germans, avis, tiets, cosins, són essencials. L’educació
lliure potencia la família. És un viure constant en família. I això permet cultivar
uns valors i unes virtuts que ens ajuden a tots a ser millors, pas a pas, és el caminar de la
vida. És una educació integral.
2 comentaris:
Una explicació de la nostra opció molt bonica i tan certa.
Has posat paraules als pensaments de moltes mares que eduquem a casa, gràcies!
Un petó
Gràcies Sylvia!
Publica un comentari a l'entrada