Una llesca de pa
de pagès amb amanida de tomata, pebrot verd, i una truita a la francesa dels
ous frescos que cada matí ponen les gallines, hi ha quelcom més simple i més
deliciós? La vida al camp a l’estiu és agraïda. Els nens aprenen a subsistir
per ells mateixos, tenen cura de l’hort i de les gallines. També aprenen a
cosir per fer-se vestits i a dibuixar per il·lustrar els contes que s’inventen.
Llegeixen, escriuen als seus quaderns, persegueixen papallones, cucs i
marietes. Busquen fades sota les pedres i dibuixos màgics en els núvols. Juguen
i s’enfilen dalt dels arbres amb els seus amics i els contemplo amb un
somriure, què feliços són aquests nens!
2 comentaris:
nosaltres també hem fet una entrada d'àpats sans !1 jeje, es veu que aquest temps ens inspira.
Que maco tot el que expliques sobre la canalla, quina envejeta!!
petonets
He estat mirant el teu blog, té molt bona pinta, m´encanta el microscopi que teniu, t´envio un mail per parlar més.
Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada