Llegir és un plaer, una font inesgotable de saber, de fantasia i ficció, d’il·lusió,
aventures, amor i desamor. Amb la lectura estimem, plorem, riem, badallem,
mengem, dormim i per damunt de tot aprenem, amb la petita historia, amb el
tractat de la teoria d’aprenentatge, amb el diari, el llibre de viatges, llegir
es pot llegir tot, inclús el diccionari o la guia telefònica. El nen i la nena
que aconsegueix fruir d’aquesta experiència, submergir-se dins el conte, somiar
amb el protagonista, la fada, el follet del bosc, el ratolí, sigui quin sigui
el personatge, ja mai més abandonarà la companyia d’un llibre. S’assembla a la addicció,
el gust per la lectura pot inclús ratllar l’obsessió pels llibres, aquesta
evasió total del nen, tombat a l’ombra d’un arbre llegint i devorant les
pàgines. Per desgracia ja no és tan usual trobar nens sota els arbres o
enfilats per les branques amb un llibre a la mà. Potser perquè cada cop hi ha
menys parcs que encara tinguin terra i arbres o potser perquè cada cop hi ha
menys nens al parc. Els nens amb edat escolar tenen molts deures, extraescolars
i poc temps d’oci, això sí tenen mòbils i tablets per xatejar amb els seus amics
de tonteries o no tan tonteries.
La lectura és el camp d’aprenentatge per conèixer les paraules, com s’entrellacen
formant frases, aprenem a jugar amb elles, i perquè no, escriure un conte, una
historia. Motivar, incitar al nen perquè sigui ell mateix l’autor dels seus
somnis, la seva imaginació, la seva fantasia, ell creador dels seus llibres...
Quina alegria, quina felicitat llegir el teu conte, ser l’escriptor de les
històries que més t’agraden.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada