Les unitats
didàctiques són les programacions que realitzen els docents abans de començar
el curs escolar sense conèixer als alumnes ni els seus interessos, dissenyen les unitats per dirigir les classes de tot l’any escolar. S’escriuen els
objectius, els conceptes, els procediments, els materials que
necessiten, les sessions, les activitats que duran a terme, les activitats d’avaluació,
etc. La idea sembla bona, tenir un
programa ajuda a mantenir l’ordre i la disciplina a la classe. Però si tenim en
compte que el protagonista del aprenentatge és el nen, i que es busca un aprenentatge
significatiu, que parteixi dels seus interessos, qui hauria de programar les
unitats didàctiques en tot cas seria el propi nen al dia a dia. Això és possible. A l’Escola Decroly, fundada per Ovide Decroly, no segueixen cap tipus de programació,
ni cap manual com diu aquest article de la universitat d'Oviedo: “Una pedagogía activa y del
interés obliga a una libertad de movimientos y de acción. La Escuela favorece
las actividades de juego y de movimiento que devienen educativas: explorar,
construir, producir... A otro nivel, se fomenta la realización de proyectos y
planes de trabajo por los mismos alumnos, eliminándose los programas
preestablecidos y, por supuesto los manuales”. Els nens en aquesta escola aprenen del propi medi com a recurs educatiu. Això és l'autèntic constructivisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada