Hi ha tot un seguit d´activitats rutinàries des que ens llevem fins que anem a dormir que es succeixen dia rera l´altre. Fer-se el llit, recollir, donar menjar a les gallines, esmorzar, llegir, fer activitats, fer el dinar, tocar el piano, jugar al parc amb els amics, anar amb bicicleta... Aquestes accions quotidianes són l´eix troncal per aprendre a viure, no només amb l´assimilació de conceptes més acadèmics, sinó en el quefer del dia a dia.
Ésclar que aquestes coses també es poden practicar si portem els nens a l´escola, però si a més a més no hi van tenen tot el temps del dia per gaudir i aprofunditzar en aquelles activitats que realment els motiven i interessen, amb alegria i el joc com a mètode més emprat aprenen el que ensenyen a l´escola més ràpid, i aprenen també aprenentatges més pràctics que dins una aula són més difícils de treballar.
El nostre motiu principal de fer escola a casa és l´aprenentatge de la llengua anglesa per immersió. Per això ens feia falta una au-pair nativa i temps, molt temps per conviure amb l´anglés per contacte directe. Per una banda tenir una au-pair ens dona mobilitat i podem treballar fora de casa unes hores, i per l´altra han aprés l´anglés com si fos una llengua materna, i a dia d´avui el parlen, el llegeixen i l´escriuen amb agilitat.
La sorpresa ha estat descobrir, al cap del temps, altres motius tant o més atractius. Els nostres fills viuen relaxats, la convivència familiar, els vincles paternofilials són sòlids, entre els germans hi ha una afinitat meravellosa, a nivell curricular aprenen molt més del que podíem imaginar i encara tenen temps per imaginar, pensar, crear, investigar, explorar, inventar, descobrir...
3 comentaris:
M'ha encantat el vídeo María, es veu tot tan natural. I també es pot entreveure la panxeta!! Molts petons!
El vídeo és genial!! Jo he tingut la sort de conéixer més en profunditat el día a día d'aquesta familia i és impressionant l'alt nivell de coneixement que tenen les nenes i la felicitat que desprenen fent escola a casa. Només donar-vos les gràcies família per ser com sou, per la vostra generositat, per obrir-me les portes de casa vostra. Dona gust envoltar-se de gent que viu la vida amb aquesta entrega i felicitat. Un petó gegant als sis!!!
Gràcies Laura i Sylvia! M´he quedat sense paraules, estic emocionada, no és tan perfecte com sembla... Un altre dia faré un vídeo de quan les nenes tenen dies dolents, no volen cooperar ni endreçar ni treballar, de quan el bebé tira pel terra els contes, ratlla les parets, i trenca les joguines... A casa nostra també hi ha dies difícils, com a totes les famílies, ja ja jaaa...
Publica un comentari a l'entrada