Cada vegada que anem al parc ens fem la mateixa pregunta, i els nens i nenes, on són? Fins ara que les nenes eren més petites era fàcil trobar nens de la seva edat. Però aquest any nens més grans de l´edat de la Judit ja no en queden gaires. Què passa? Una mare m´ha explicat que tenen reforços a l´escola i surten més tard ¿? ¿no n´hi ha prou amb les sis hores d´escola? ¿Tots els nens han de fer reforços? No, alguns van a música, anglés, fútbol. Activitats necessàries perquè la formació que reben a l´escola és insuficient? o activitats dirigides per tenir els nens entretinguts més estona?
La importancia del joc lliure, on el nen pot escollir, prendre decisions, relacionar-se amb d´altres nens, on queda tot això? Perquè no deixem que els nens es gobernin a ells mateixos? I no vull dir no tenir límits, nosaltres mateixos tenim molts límits a casa, però quin nen és més lliure aquell a qui la seva mare li diu, pots jugar lliurement pel parc, però no pots pujar als arbres, no t´enfilis per les faroles, no creuis el carrer sense mirar, no juguis amb la font i sobretot ni se t´acudeixi tocar els timbres dels veïns o aquella mare que diu, agafa la motxil.la que anem a classe de música.
Ensenyar a prendre a decisions lliurement és ensenyar a viure, aprendre a viure.
Jugant al parc amb les seves amigues.
Avui hem trobat un tresor... un niu buit que havia caigut dels arbres. I s´han passat tota la tarda parlant dels ocells, de l´emigració cap a zones més càlides, dels ovípars, de com fabriquen els nius, si els aprofiten d´un any per un altre... M´encanta quan la natura els obsequia amb aquestes classes magistrals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada