Treballar per racons

Tenir molts fills és un avantatge alhora de fer escola a casa. Entre ells s’ajuden i cooperen. S’observen i aprenen l’un de l’altre. Per exemple la Sara és la mitjana,  té 5 anys però va aprendre a llegir i a escriure observant a la Judit quan només tenia 4 anys. Ara, està aprenent les taules de multiplicar. Les activitats les trien elles. Una llegeix, l’altra toca el piano, en Jordi juga amb els seus blocs lògics, els seus trens, grues, cotxes. Després escriuen, juguen amb en Jordi, tornen a llegir, fan quadernets de càlcul, remenen el diccionari, pregunten, pinten... En un dia normal poden fer tot això i encara sobrar temps per endreçar, cuinar, anar amb bici a comprar material, els encanta la papereria, és el seu establiment predilecte (Avui s’han comprat tot un munt de cartolines per fer les targetes de Nadal, unes amb purpurina, d’altres brillants)Treballar així per projectes, en grup, amb nens de diferents edats és molt motivador, enriquidor i constructiu. De fet hi ha escoles que treballen així, poques però n’hi ha, com les rurals per exemple, on només hi ha 15 nens a la classe. Com la pel·lícula ser y tener , la podeu visualitzar gratuïtament a través de l’enllaç.

Els nens aprenen a viure i conviure, aprenen a fer i aprenen a ser. Al utilitzar una metodologia més participativa l’ambient és més actiu, els nens autònoms trien què volen aprendre, hi posen cos i ànima. Avui la Judit ha escrit 5  pàgines en el seu diari, perquè ho ha volgut així. Si l’hagués obligat no n’hagués fet més d’una.