De bon matí a la
vora del foc, quan el sol neix, és un moment especial per llegir. Els primers raigs del sol il·luminen el cel
de color violeta, amb el contrast de l’aigua blava del mar és un espectacle
màgic. Els contes a casa estan a l’abast perquè quan vulguin puguin
remenar-los, fullejar-los i llegir-los.
Les nenes
treballen per iniciativa pròpia. Elles escullen què volen fer. En Jordi també
aprofita i porta la seva carpeta per treballar. Li agrada molt sentir-se gran
com les seves germanes. Avui hem fet un joc de dòmino perquè aprengui a contar.
Però això d’aprendre a contar no és gens fàcil, sobretot quan encara no saps
parlar bé del tot. El que si entén és el concepte, especialment quan contes
caramels... Vaja, i després se’ls volia menjar, pobre. Llavors hem optat per
contar mandarines, que també li agraden molt i aquestes sí que se les pot
menjar després de jugar. El joc del dòmino
és una bona eina per treballar els números,
l’aprenen de manera visual sense haver de contar.
Després al parc s’ho
passen pipa, corren i juguen entre ells i amb els amics. S’hi poden passar
estones i estones. Aquí on vivim hi ha vàries famílies que eduquem a casa, és
un gran avantatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada