Hi ha una tendència actual en el món educatiu de potenciar que el nen sigui el constructor del seu aprenentatge, en contra de la imatge antiga que el mestre era el forjador, l’escultor del pensament, coneixement i conducta del nen. Aquesta nova imatge de l’alumne en busca del coneixement enlloc de ser un simple receptor és un dels motius pels quals fem escola a casa, perquè encara que hi ha un esforç en l’escola actual de fomentar el pensament crític, d’educar de manera més personalitzada, de no ser simples transmissors de coneixements, la veritat és que la pràctica, sigui per motius de ratis o d´organització escolar, encara queda molt lluny dels objectius dels docents més moderns.
Aquesta comparació de mestre-forjador-escultor ha fet molt mal a la societat i els docents, pares, educadors, que encara pensen així no s´adonen que maten la creativitat del nen, modelant nens amb criteris establerts, simples repetidors de coneixement, amb patrons de pensament iguals, estàtics. És un fet terrible. Si tots fóssim així seria el fi de la humanitat.
Aprendre dels llibres o aprendre de la realitat? La classe és un recinte tancat, de quatre parets més o menys decorades. Pot disposar de noves tecnologies i accés a Internet, però per la majoria de coneixements bàsics que han d´adquirir els nens a primària i secundària la millor manera d´accedir al coneixement es l´experimentació amb la realitat, amb el món real. No és el mateix estudiar les mesures i les magnituds amb el llibre a la mà que agafar una gerra d´aigua i medir, o un metre i contar centímetres de la taula, una balança per pesar, un termòmetre per mesurar, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada