Aquests dies de
Nadal fa caliu tenir la llar de foc encesa. Mirar el foc és com mirar un cel estelat,
no cansa i l’escalfor és un reclam perquè tots acabem asseguts al voltant del
foc embadalits. El tió embolcallat amb una manta descansa vora el foc, apunt
per començar la festa. I per poder mantenir el foc encès tot el dia cal molta
llenya i sobretot moltes pinyes i branquillons.
Als boscos d´aquí
als voltants hi ha pinyes. Són gegants, ideal també per pintar-les i adornar la
taula de Nadal. La Sara, la Judit i en Jordi n’han omplert una cistella plena.
Al vespre hem
preparat els canalons per Sant Esteve, i n’han volgut menjar un plat per
provar-los, no fos cas que no fossin bons i quedéssim malament amb la família. Els
han menjat en un tres i no res. Fa gracia observar com en Jordi vol ajudar
malgrat té poca traça i més aviat desfà que fa. Ens cal tenir paciència a tots,
ja n’aprendrà observant les dues mestres que te.
Abans que marxés la Natalie a passar el Nadal amb la seva família van fer una gymkama molt original, val a dir que en Jordi, la Sara i la Judit s´ho van passar genial, quina despedida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada