Relacions socials dins l´escola

L’obligatorietat escolar perverteix l’acte educatiu, la formació integral i les relacions socials dels alumnes. Tots els nens tenen dret a l’educació, és un dret humà universal, però a Espanya a partir de la LGE al 1970 es converteix en un deure, l’obligació de tots els nens i nenes d’assistir a l’escola, per llei. A l´escola hi ha una disciplina ferma, unes normes estrictes per mantenir l’ordre i els horaris. L’organització escolar d’un centre és complicada. Els aprenentatges es divideixen en matèries, distribuïdes en horaris setmanals. Els nens es divideixen per edats. Tant hi fa els interessos. Se’ls vesteix amb una bata, i se’ls tanca en una classe. Accedeixen al saber bàsicament a través dels llibres i van a toc de sirena quan canvien de matèria, de classe o d’activitat.  

La majoria dels adults no recorda les escoles. Potser aniria bé refrescar la memòria. Els nens han de suportar durant 180 dies a l’any, durant 6 hores o més al dia, estar assegut en un pupitre, fent el que els manen, escoltant la matèria que toca, amb unes normes estrictes de disciplina i silenci, la majoria de nosaltres diríem que és una violació dels drets humans i manca de llibertat individual. Quines relacions amb el món, amb la societat poden sorgir d’aquesta captivitat? Els nens i nenes es relacionen entre ells amb normalitat? es relacionen amb els adults amb normalitat?

En el nostre cas particular, quan anem a la botiga de seguida diuen: Bon dia, venim a comprar, pregunten als adults si no troben alguna cosa i es relacionen amb tothom, sigui gran o petit. Un dia vam anar al parc, hi havia una escola jugant, deurien fer alguna activitat perquè no és usual trobar escoles jugant al parc. La Sara i la Judit van córrer a jugar amb unes nenes que recollien tresors del terra, què feu, què mireu els van preguntar, però les nenes ni tan sols els van dirigir la paraula, van ignorar-les. Van provar diverses vegades jugar i interactuar amb d’altres nens i nenes sense èxit. Elles no eren del seu clan, no formaven part de la classe. Els nens de l’escola només es relacionen amb els de la seva classe,  i dins dels de la classe amb els del seu grup, què estem parlant grups de quants, 2, 3, 4 amics? Màxim. Inclús si hi ha germans a l’escola, tampoc es relacionen  amb els seus germans. Els germans a l’escola no tenen relació, són d’una altra classe, això de les classes i els grups els nens ho aprenen fàcilment. A l’escola les relacions no són normals com al món dels adults, són classistes, sexistes, competitives, molts cops marginals, cruels i excloents. Les relacions a l’escola són una lluita per mantenir el lideratge i no perdre el prestigi davant la classe. El prestigi és molt important, és desgraciat el nen o la nena que no té prestigi, acabarà fàcilment amb un fracàs escolar. Tots els nens d’una classe tenen una etiqueta al front, i ai del pobre o la pobra que li toca dur les etiquetes menys glorioses, les durà sempre, un estigma de per vida durant l’etapa escolar, i en la majoria dels casos  amb danys irreparables i conseqüències nefastes pel seu aprenentatge i desenvolupament intel·lectual i emocional. Són nombroses les investigacions que demostren com influeix l’autoestima, el sentir-se estimat, integrat en un grup,  amb els resultats acadèmics. Per això en la nostra vida escolar recordem amb tant afecte aquella professora o mestra que ens va ajudar en un moment donat, aquelles mestres amb vocació. Però si pensem en la nostra trajectòria a l´escola i contéssim quàntes mestres recordem amb tendresa potser no en contaríem més de 3 o 4. Però les mestres poca cosa poden fer per evitar els conflictes i les etiquetes, molts cops miren cap a un altre costat.  Aquestes relacions no són sanes, no són exemplars ni modèliques per tots els nens.  Desenganyem-nos, les relacions humanes a l’escola són en la gran majoria dels casos patològiques.

Però el saber no està tancat en una escola, el món és una gran classe, és possible aprendre dins l’ambient real de la societat, el medi, el barri, les  botigues, la biblioteca, l’ajuntament, el banc, Internet,etc.  Aprendre en llibertat millora l’aprenentatge, la formació integral i les relacions socials són normals, sense discriminar edats, grups, ni sexes, sense competicions, ni rivalitats.  És hora d’alliberar als nens i nenes d’aquesta càrrega, d’aquesta imposició, obligació i deure. Cóm? això és una altra història. Sempre dic que les escoles no estan fetes per la necessitat dels nens, estan fetes per la necessitat dels pares, dels adults, d’aparcar els nens una estona mentre treballem i així mentrestant aprenen alguna cosa, o no, però estan ben atesos, si més no vigilats,o no, si més no es relacionen amb altres nens i juguen, o no, tot potser...